dijous, 21 de juny del 2012

Reflexions nocturnes

Estic aquí, però també no hi sóc.

Se'ns en va un altre mestre literari. Gràcies Emili.
Està ja tot tan corrumput que no m'interessa parlar més d'ells. Ecs!
No sé que tenen aquestes galetes de soja, però estan per llepar-se'n els dits.

Ara torno...
P.D: M'agrada escoltar-la (... )

4 comentaris:

  1. Com s'enganxa aquesta cançó, i això que divertida no és la lletra...

    ResponElimina
  2. A mi em passa justament al contrari, no sabria de què parlar sense els nostres "simpàtics" veïns corromputs.

    ResponElimina
  3. Una pèrdua impressionant, MARIA. Un petó.

    ResponElimina
  4. XeXu:M'agrada.Sí, que enganxa...

    MARTELL DE REUS:heheheh...els teus bons no serien tan bons^^.

    Jordicine:Se'n van tots els nostres grans.Petons.

    ResponElimina