Elegia a una societat.
Des de quan hom pot cobrar una pensió vitalícia
i treballar com a directiu d'un banc?
P.D: Segons la viquipèdia elegia és un tipus de poema líric destinat a lamentar-se per una pèrdua humana, d'una etàpa feliç o la desaparició de qualsevol idea positiva.
No crec que el que us he escrit s'assembli massa un poema, però ara per ara, és la indignació que em crema per dins.
P.D2: Sona bé.
No és que sigui una paraula actual, però el sentit que li dónes sí que ho és. Ja ens en faria falta una. La nostra societat està molt mancada de valors humans.
ResponEliminaés ben cert que en aquests moments la realitat és tot un poema..:)
ResponEliminaqueda la lírica..
És una paraula molt profunda, doncs homenatja a aquells que estimarem que un dia van marxar i encara ens dol la seva absència!
ResponEliminaUna abraçada.
La trobo bellíssima la paraula.
PD: sigui el que sigui, ànims i endavant!
Doncs la teva pregunta en forma de poema, té tota, tota la raó!! On és la decència?
ResponEliminaBona tria bona critica ....entonem una elegia!
ResponEliminaMolt del moment. Gran crítica en poquet espai, com sempre. Un petó.
ResponEliminaAquestes iniciatives sempre uneixen més aquest món virtual i més quan es tracta de la llengua. Gràcies per les vostres aportacions i abraçades per tots.
ResponEliminaDoncs si que és totalment encertada a aquests moments!
ResponEliminarits:Per massa,oi?
ResponElimina