dimecres, 9 de maig de 2012

Aparaula'm... elegia

Elegia a una societat.

Des de quan hom pot cobrar una pensió vitalícia
i treballar com a directiu d'un banc?


P.D: Segons la viquipèdia elegia és  un tipus de poema líric destinat a lamentar-se per una pèrdua humana, d'una etàpa feliç o la desaparició de qualsevol idea positiva.
No crec que el que us he escrit s'assembli massa un poema, però ara per ara, és la indignació que em crema per dins.

P.D2: Sona bé.


9 comentaris:

  1. No és que sigui una paraula actual, però el sentit que li dónes sí que ho és. Ja ens en faria falta una. La nostra societat està molt mancada de valors humans.

    ResponElimina
  2. és ben cert que en aquests moments la realitat és tot un poema..:)
    queda la lírica..

    ResponElimina
  3. És una paraula molt profunda, doncs homenatja a aquells que estimarem que un dia van marxar i encara ens dol la seva absència!

    Una abraçada.

    La trobo bellíssima la paraula.

    PD: sigui el que sigui, ànims i endavant!

    ResponElimina
  4. Doncs la teva pregunta en forma de poema, té tota, tota la raó!! On és la decència?

    ResponElimina
  5. Bona tria bona critica ....entonem una elegia!

    ResponElimina
  6. Molt del moment. Gran crítica en poquet espai, com sempre. Un petó.

    ResponElimina
  7. Aquestes iniciatives sempre uneixen més aquest món virtual i més quan es tracta de la llengua. Gràcies per les vostres aportacions i abraçades per tots.

    ResponElimina
  8. Doncs si que és totalment encertada a aquests moments!

    ResponElimina