I bocins d'optimisme...
Una veritat com un temple, de gran. S'ha de ser valent.Arquitecte i Carnaval són les que menys m'agraden del disc... Però a la primera, a força de sentir-la, li acabes trobant la gràcia.
i la valentia també
S'ha d'anar sempre cap als llocs que ens espanten per superar les nostres pors!
Gràcies pels vostres comentaris. Demà us contesto.
Una veritat com un temple, de gran. S'ha de ser valent.
ResponEliminaArquitecte i Carnaval són les que menys m'agraden del disc... Però a la primera, a força de sentir-la, li acabes trobant la gràcia.
i la valentia també
ResponEliminaS'ha d'anar sempre cap als llocs que ens espanten per superar les nostres pors!
ResponEliminaGràcies pels vostres comentaris. Demà us contesto.
ResponElimina