Hi ha pobles que se senten superiors, que van tenir un imperi, amb una llengua tant superior que ha de ser d'ús comú. La resta de nacions haurien de renunciar a la llengua pròpia per adoptar la seva, tant superior i tant maca...No saben que és perden no fent-ho. Avui poc queda d'aquell imperi. Només una colònia. I com ningú els hi fa cas ni els considera, a fer de matons amb el que poden.
Jo procuro no barallar-me massa amb ningú i vaig fent en silenci la meva, com si no els sentís. Algun dia, com avui, he pensat que si un dia m'obliguen a no parlar en català als meus alumnes, no els faré ni cas. Que m'enviïn un inspector a la classe totes les hores que hi sóc i que em controlin si volen. I que després de controlar-me em justifiquin si els meus nens aprenen menys perquè els parli en català i llavors ja en parlaríem de veritat. Valdria més que dediquéssim el temps a altres coses més necessàries que no a discutir això.
XeXu:Quin desig més bonic. Tan de bo que se'ns compleixi ben aviat...
Assumpta,Carme:Ja som molts.^-^ I tenim un país...que no ens cap al cor.
MARTELL DE REUS:Saps què penso? Que tens molta raó i saben molt bé quin és el nostre punt feble.
Jordi:no entenc aquesta mentalitat d'aferrar-se a una llengua comuna, la imposició d'una única cultura. Tu mateix ho dius. Es perden tantes coses. Em fan llàstima.Benvingut Jordi.
Laura:Sort en tenim de gent com vosaltres. N'he sentit uns quants que parlen d'actuar d'aquesta manera.Moltes gràcies per la forma com feu les coses.Estic d'acord amb en Doomaster, bravo!
DooMMasteR: Hem de dir prou a aquesta actitud.^^
S.N.:Definitivament aquests no ho poden entendre de cap manera...
Serem perseguits, però mai abatuts. I un bon dia no hi haurà ningú que ens digui que hem de fer les coses com no volem.
ResponEliminaUna bona pregunta, MARIA... Estic amb tu.
ResponEliminaJo també m'ho pregunto i també estic malalta d'amor pel meu país...
Eliminaperò som resistents... un dia guanyarem
Per una raó molt simple: els ocupants saben que sense la llengua no som res i ens volen vèncer d'una vegada per totes.
ResponEliminaHi ha pobles que se senten superiors, que van tenir un imperi, amb una llengua tant superior que ha de ser d'ús comú. La resta de nacions haurien de renunciar a la llengua pròpia per adoptar la seva, tant superior i tant maca...No saben que és perden no fent-ho. Avui poc queda d'aquell imperi. Només una colònia. I com ningú els hi fa cas ni els considera, a fer de matons amb el que poden.
ResponEliminaJo procuro no barallar-me massa amb ningú i vaig fent en silenci la meva, com si no els sentís. Algun dia, com avui, he pensat que si un dia m'obliguen a no parlar en català als meus alumnes, no els faré ni cas. Que m'enviïn un inspector a la classe totes les hores que hi sóc i que em controlin si volen. I que després de controlar-me em justifiquin si els meus nens aprenen menys perquè els parli en català i llavors ja en parlaríem de veritat. Valdria més que dediquéssim el temps a altres coses més necessàries que no a discutir això.
ResponEliminaBravo! :-)
EliminaEns odien i ja no saben com dir-ho... de mentres aquí continuem intentant fer-nos amics i caure bé a l'opresor... :-(
ResponEliminaJo també, també m'ho pregunto i em fa molt de mal, és com un atac personal. Qui no és d'una cultura oprimida, de vegades, no ho pot entendre...
ResponEliminaXeXu:Quin desig més bonic. Tan de bo que se'ns compleixi ben aviat...
ResponEliminaAssumpta,Carme:Ja som molts.^-^ I tenim un país...que no ens cap al cor.
MARTELL DE REUS:Saps què penso? Que tens molta raó i saben molt bé quin és el nostre punt feble.
Jordi:no entenc aquesta mentalitat d'aferrar-se a una llengua comuna, la imposició d'una única cultura. Tu mateix ho dius. Es perden tantes coses. Em fan llàstima.Benvingut Jordi.
Laura:Sort en tenim de gent com vosaltres. N'he sentit uns quants que parlen d'actuar d'aquesta manera.Moltes gràcies per la forma com feu les coses.Estic d'acord amb en Doomaster, bravo!
DooMMasteR: Hem de dir prou a aquesta actitud.^^
S.N.:Definitivament aquests no ho poden entendre de cap manera...