dimecres, 28 de març de 2012

I el dia que vaig descobrir que matar alguna cosa no em faria feliç...


Qui diu que els animals no tenen sentiments?
Avui he estat espectadora del propi crim que he comès. Sí, un altre.
De nou.
I ja no sé que fer; si és l'estil de conducció, el color del cotxe o jo...

Quin desastre.

11 comentaris:

  1. potser es que no has trobat la cosa adequada per matar

    ResponElimina
  2. Noooo! Un altre cop? No pot ser Maria... ets la persona amb més mala sort del món.

    ResponElimina
  3. És una llàstima que la víctima no hagi estat un "pàjaru" d'aquests que abunden tant enlloc d'un fràgil moixonet.

    ResponElimina
  4. Això és un accident no és matar amb propietat.

    Un bes

    ResponElimina
  5. És una mala experiència, és ben ver, per molt accident que sigui.

    ResponElimina
  6. Ah, per cert, és un plaer poder tornar a "penjar" coses al teu blog. Ai, quin descans! :-)

    ResponElimina
  7. pons007:Pot ser tens raó...amb alguna cosa no em faria tan de mal? No ho sé pas...

    Carme: Ja ho pots ben dir.Em va saber tan de greu.

    XeXu: Ho dius de veritat? Espero que no.I si un altre cop i aquesta vegada m'ha quedat gravat.

    MARTELL DE REUS: Pot ser aquests no em sabria tan de greu.

    Dissortat: Sí, però ets sent culpable igual. Un bes.^^

    Xicarandana:Gràcies guapa,no devia penjar bé el video dels Amics de les arts.Sí que sap greu.

    jordicine: sí, per desgràcia va ser així.Sap greu.

    ResponElimina
  8. Aiiiiii catxis! Ara ja feia temps... no pateixis, son accidents

    ResponElimina
  9. DooMMasteR:Aquell dia va ser horrible. Encara tinc a la memòria tota la seqüència. M'ho miraré així...

    ResponElimina