dissabte, 17 de desembre del 2011

No sé qui ets, però...



Amic/amiga meva,

Et volia donar les gràcies una vegada més per la manera com ens has arribat a canviar la vida.
No sabré mai qui has estat, home-dona, blanc o moreno... només he pogut intuir ara que estàs entre nosaltres que t'agradaven molt les coses dolces. Gràcies, moltes gràcies.
Cuidarem la teva petita part de cos que ens has donat. T'ho agraïrem la resta de les nostres vides.

Maria.

P.D: I demà la marató. Aquest cop de transplantaments. La causa s'ho val i l'aportació encara que sigui petita és important. Uau que bona!!
Publicat per maria a 19:52
Etiquetes de comentaris:

4 comentaris:

  1. Sergi17 de desembre del 2011, a les 23:27

    Bon missatge. La gent que dóna òrgans és un gran bé, salven la vida a d'altres. Són herois. Demà tots amb la Marató!

    ResponElimina
  2. Illa incognita18 de desembre del 2011, a les 0:53

    Preciós el text, preciós el vídeo, preciosa la cançó, preciosa tu!

    ResponElimina
  3. rits18 de desembre del 2011, a les 16:50

    I tant, donar vida. Un gran motiu.

    ResponElimina
  4. maria19 de desembre del 2011, a les 23:47

    Gràcies companys.
    Quina alegria pels resultats del marcador de la marató.I encara pugen i pugen. Això fins el 31 de gener,em sembla. Val la pena poder participar-hi, val la pena donar més del que rebs. Val la pena ajudar a viure als demés. Val la pena ser donant.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)