dimecres, 26 d’octubre de 2011

No,no,no,no,no,no,no...

El dia que aprengui a dir que no...
. no caldrà que assisteixi a dinars avorrits.
. em podré treure el cartell d' "Unentschlossen" del coll.
. i podré expressar més el que m'interessa de veritat.
Mentrestant, demà comença el primer dinar d'empresa i no he pogut dir que no.

P.D1:Unentschlossen = indecís

6 comentaris:

  1. Mira, t'ho anava a dir perquè sabia que ja passaries pel Bona nit en algun moment, però acabes de passar i tot, així que: Ets una desaprensiva!! És que has clavat l'hora!

    Sí, aprendre a dir no és molt útil, molt necessari diria jo. De vegades no convé dir que no, però et sol salvar de moltes coses.

    ResponElimina
  2. Hi ha tantes i tantes vegades que m'hauria agradat haver dit que no...
    Jo tampoc sé dir que no... o em costa molt i fins i tot em sento malament quan ho faig.

    ResponElimina
  3. XeXu:Necessito aprendre'n de veritat.
    Dissortat:Aquests dinars sempre són iguals monòlegs inacabables de persones amb poca seguretat.
    L'home del sac:Doncs ho tenim pelut. Perquè acabes fent coses que almenys a mi no m'agraden.

    ResponElimina
  4. Tinc un parell d'amigues que han decidit aprendre a dir que no amb mi. Potser tampoc cal, eh? També has de saber A QUI li has de dir que no i amb qui pots fer una mica de més i de menys...

    ResponElimina