El dia que aprengui a dir que no...
. no caldrà que assisteixi a dinars avorrits.
. em podré treure el cartell d' "Unentschlossen" del coll.
. i podré expressar més el que m'interessa de veritat.
Mentrestant, demà comença el primer dinar d'empresa i no he pogut dir que no.
P.D1:Unentschlossen = indecís
Mira, t'ho anava a dir perquè sabia que ja passaries pel Bona nit en algun moment, però acabes de passar i tot, així que: Ets una desaprensiva!! És que has clavat l'hora!
ResponEliminaSí, aprendre a dir no és molt útil, molt necessari diria jo. De vegades no convé dir que no, però et sol salvar de moltes coses.
Sí que ho sóc.Hehehe
ResponEliminaEspere que no haja estat tan avorrit... xD
ResponEliminaHi ha tantes i tantes vegades que m'hauria agradat haver dit que no...
ResponEliminaJo tampoc sé dir que no... o em costa molt i fins i tot em sento malament quan ho faig.
XeXu:Necessito aprendre'n de veritat.
ResponEliminaDissortat:Aquests dinars sempre són iguals monòlegs inacabables de persones amb poca seguretat.
L'home del sac:Doncs ho tenim pelut. Perquè acabes fent coses que almenys a mi no m'agraden.
Tinc un parell d'amigues que han decidit aprendre a dir que no amb mi. Potser tampoc cal, eh? També has de saber A QUI li has de dir que no i amb qui pots fer una mica de més i de menys...
ResponElimina