dimecres, 24 d’agost del 2011

Creuant els dits amb les mitges esperances.



Encara és massa aviat per cantar victòria, però és recomfortant veure una mica d'esperança en aquestes imatges. Creuo els dits perquè el de Síria caigui al darrera.

P.D1: I de fons...Uau!!!Que em venen ganes de saltar damunt el llit...

5 comentaris:

  1. I darrera del de Síria encara n'hauria de caure un altre més...

    ResponElimina
  2. Encara estant combatent però sembla que si que al final venceran....Siria i encara en queden però l'esperança es va materialitzant en realitat...qui ho hagués imaginat fa un any!

    ResponElimina
  3. MARTELL DE REUS:Sí, estic d'acord amb tu.
    Elfreelang:I tan...m'ho diuen i no m'ho crec.

    ResponElimina
  4. Una pena que hagi fuit com una rata, esper que el cacin.
    PD.: I tant!

    ResponElimina
  5. Xicarandana:Ara diuen que es disfressa de dona i tot per fugir.
    Que bona!!!

    ResponElimina