dijous, 12 de maig de 2011

Rebel·lions internes.

Hi havia una vegada dos germans: un poderós i un altre potser no tan, però creïble a la seva manera.
En una època daurada el germà gran va pactar amb el germà petit per crear "un fons de competitivitat". Enmig d'una crisi, quan el germà petit va necessitar l'ajuda del gran, aquest es va fer enrere. I el germà petit enlloc de rebel·lar-se li va fer costat fins al final.
Mare meva! I per què no es rebel·len d'una vegada per totes?

P.D 1: Sort que encara ens queda el Barça.
P.D 2: No entenc perquè m'han entrat aquestes ganes de menjar olives...mmm Ara no toca!

5 comentaris:

  1. Aquests del costat com a molt veïns (i dolents) però de germans res de res.

    ResponElimina
  2. Hi ha gent fidel, i gent que no ho és i sempre pensen en ells mateixos. I això passa en tot.

    ResponElimina
  3. El que passa és que realment aquest pacte era una mandanga electoralista que mai s'han cregut.

    ResponElimina
  4. I si el fet que el Barça perdés fes que tots obríssim els ulls, que perdi, que estem tots com a hipnotitzats alliberant les nostres frustracions nacionals amb el Barça.

    ResponElimina