dijous, 24 de febrer de 2011

El nou despertar

Avui queden enrere moltes coses,però res té punt de comparació amb les massacres d'aquest dictador.
El que no es pot veure per la televisió almenys que es pugui traspassar per la xarxa:
- les manifestacions
- els contraatacs dels mercenaris (pro-Gaddafi)

P.D: Sort ens queda de la música.Sento pessigolletes amb la nova cançó dels Manel.

11 comentaris:

  1. Avui hem sentit la nova de Manel al despatx i ens ha semblat lamentable. És clar que allà som dels Amics de les Arts. Així que jo més aviat diria que el món àrab està fatal, i a sobre, va Manel i treu disc, per acabar-ho d'adobar.

    ResponElimina
  2. Aquí en vam tenir un que al seu costat el Gadaffi és només un simple amateur. Ell solet va provocar més d'un milió de morts el molt fill de puta.

    ResponElimina
  3. Té els dies comptats.
    I magnífics els Manel, encara que sóc més dels Amics.

    Martell, la persona a la que et refereixes va provocar molts morts, però més d'un milió no... no exagerem les xifres. I caldria considerar també la repressió per part dels revolucionaris que va provocara també moltíssims morts.

    ResponElimina
  4. Pel que diuen per allà dalt, jo tinc el cor partit entre Manel i els Amics... però les coses com són, la cançó d'"Aniversari" és deliciosa!

    I pel que al Gaddafi aquest, no sé si em dóna més ràbia el que ha fet ell tot sol o com han sabut girar l'esquena ací en Europa, grrrr

    ResponElimina
  5. El món dóna asco, que diem per ací. Segurament caldria pegar-li una bona dosi de bofetades a aquest planeta, simplement per a que despertara. A Gaddafi, la dosi li la donaria en grans quantitats. De bofetades i de moltes coses més.
    Per sort, els manel estan ahi per recordarnos que somriure no costa tant.
    :)

    ResponElimina
  6. El poble libi està demostrant una força i convenciment excepcional. Davant d'un criminal com aquest, tot i els morts i les amenaces, segueixen caminant junts cap a la seva llibertat.
    Molt bones les dues cançons que han avançat els Manel, com sempre. LLàstima que el CD sigui de 10. Després de tnt de temps, n'esperava alguna més!

    ResponElimina
  7. Gaddafi caurà n'estic convençuda, ara que el cinisme dels europeus fins ara....quina injustícia!

    ResponElimina
  8. Prometo respondre's...^-^.Gràcies per passar.

    ResponElimina
  9. Doncs jo els Amics de les arts els trobo un pèl massa xavacans.
    Visca els Manel!
    I pel que fa al post, m'alegro que la gent es revolucioni tu.

    ResponElimina
  10. Sempre hi ha esperança per aquells qui anhelen la llibertat, la democràcia. Sempre hi ha esperança per als humans. Sempre hi ha lloc per a la bona música. Sempre hi ha lloc.

    ResponElimina
  11. XeXu:ni una miqueta us ha agradat?jo també sóc dels amics i l'he trobat emocionant.El món àrab s'està revolucionant.
    MARTELL DE REUS:Massa raó que tens,massa.
    L'home del sac :Ostres tan de bo que se li acabi aquest suport que encara reb per alguns dels seus ciutadants.
    maria:A mi em passa el mateix Maria.Ostres!El paper d'Europa patètic.
    Olguen Dalmasas:Caldria començar tot de nou.Hi ha gent tan dolenta...
    Albert B:I tan que valents.no sé pas com s'ho fan.Només 10?
    Elfreelang:A veure si t'escolta algú de per aqui dalt i el fan caure d'una vegada.
    S.N.:Visca els Manel i visca les revoucions.^^
    Upper Cesc :Pels dictadors egoistes no n'hi ha de lloc.Així doncs a nosaltres també ens queda l'esperança...

    ResponElimina