Ui, com més s'estima més fàcil és arribar a odiar, els extrems es toquen i qualsevol errada es magnifica i pot portar a un sentiment igual, però de sentit contrari.
Doncs aquestes respostes d'en XeXu i de l'home del sac, deuen ser molt certes, ja que sempre s'han dit i es veu que passen. A mi em costa d'entendre. Crec que mai no he odiat ni odiaré a ningú que hagi estimat i tampoc m'ha semblat mai que ningú m'hagi odiat a mi. Jo més aviat penso que quan això passa és que aquest amor o aquesta amistat no eren gaire autèntiques... però és simplement una opinió...
Hi estic d'acord amb la Carme, si s'ha estimat algú no es pot arribar a odiar... si odies, és que allò no era cert ... sort en tinc que no odio ningú...
XeXu:Vols dir que l'amor hi ha d'estar implicat?Diria que no m'estimo a la gent que odio...ara em fas dubtar. maria:Sí això diuen amb els pols oposats.^^ L'home del sac:Ja ho pots ben dir.tots dos ens fan fer coses que no sé pas on anirem a parar.^^ Carme:Potser Carme,no podia ser autèntic per passar als dos extrems amb tanta facilitat.Però és curiós no trobes? wizard:Massa fina...^-^ben tornat. lolita:Sí no es pot odiar... Núria :Sort en tenim.^^
Ui, com més s'estima més fàcil és arribar a odiar, els extrems es toquen i qualsevol errada es magnifica i pot portar a un sentiment igual, però de sentit contrari.
ResponEliminaI ací on quedaria allò de que els extrems opostos s'atrauen?
ResponEliminaL'amor és el més semblant que hi ha a l'odi. Els dos iguals d'irracionals...
ResponEliminaDoncs aquestes respostes d'en XeXu i de l'home del sac, deuen ser molt certes, ja que sempre s'han dit i es veu que passen. A mi em costa d'entendre. Crec que mai no he odiat ni odiaré a ningú que hagi estimat i tampoc m'ha semblat mai que ningú m'hagi odiat a mi. Jo més aviat penso que quan això passa és que aquest amor o aquesta amistat no eren gaire autèntiques... però és simplement una opinió...
ResponEliminala fina linea entre l'amor i l'odi
ResponEliminaquan un odia a qui ha estimat el que sent és ràbia, si realment és amor no es pot odiar.. estic amb la Carme!
ResponEliminaHi estic d'acord amb la Carme, si s'ha estimat algú no es pot arribar a odiar... si odies, és que allò no era cert ... sort en tinc que no odio ningú...
ResponEliminaXeXu:Vols dir que l'amor hi ha d'estar implicat?Diria que no m'estimo a la gent que odio...ara em fas dubtar.
ResponEliminamaria:Sí això diuen amb els pols oposats.^^
L'home del sac:Ja ho pots ben dir.tots dos ens fan fer coses que no sé pas on anirem a parar.^^
Carme:Potser Carme,no podia ser autèntic per passar als dos extrems amb tanta facilitat.Però és curiós no trobes?
wizard:Massa fina...^-^ben tornat.
lolita:Sí no es pot odiar...
Núria :Sort en tenim.^^
Segurament serà perquè, en el fons, no eren tant amics...
ResponEliminaCesc:No ho devien ser,no.^-*
ResponEliminaÉs el que té la insensatesa, que acaben tocant-se.
ResponEliminael ser humano sorprende tanto.... no sé porque podemos llegar a ser tan extremistas..
ResponEliminabesitos.
Olguen Dalmasas:Quines tonteries que ens fan fer aquests sentiments tan contradictoris.
ResponEliminaSauze:Tampoco lo comprendo.Besitos^^