M'empipa que quan dius alguna cosa confidencial a algú o no tan confidencial a algú,al cap d'una hora ja en vagi ple tot el pis. Moderació per les nostres boques,no?
Això serveix perquè a la fi només parlem de coses trivials. En tot cas, si el teu interlocutor no és d'una mínima fiabilitat ni el coneixes encara que sigui una mica, procura no fer-li mai confidències. Cuida't.
Mira si expliquem quelcom i l'altre part en fa safareig problema de l'altre, si tot i fer-ne (o saber que en farà) li expliquem de nou, el problema ja és nostre..
Cal anar amb molt de compte a l'hora d'escollir a qui expliques alguna cosa més o menys confidencial. Cal que sigui nuna persona de molta confiança i que sàpigues que no se n'anirà de la llengua. Si no, despre´s ho acaba sabent qui menys ho ha de saber.
Per la meva experiència, hi ha molt però que molt poques persones a les que es pot explicar alguna cosa sense que després ho expliquin a ningú... Amb els meus amics m'hi trobo constantment, que tot és "que si aquell ha dit això a aquella" i coses d'aquestes... Potser el millor és no tenir secrets...
Senyor Merdevalista:Al final vaig esborrar el comentari.:P XeXu:Sí,ara ho he descobert.Però es clar el fet de ser tan propera no em pensava que també ho faria.Ara ja ser com actuar. MARTELL DE REUS :A Vladivostok?M'entra curiositat de saber on para. Molon labe:Sí, no m'ho pensava però ara ja ho sabré. Dissortat:I tan. No entenc aquesta necessitat d'explicar-ho tot...(ho diu algú que escriu un blog). Albert B.:si,si...en aquest cas va ser la mateixa protagonista la que ho va acabar sabent. L'home del sac:O millor és no explicar els secrets...tot i que sempre s'acaba descobrint.
ai... com em sona! la propera vegada aniràs amb més compte. però torna a passar. de vegades tenim tanta necessitat de parlar d'alguna cosa que acabem dient-ho a la persona menys adequada. ànims!!!
Len0re:Boca ben tancadeta a partir d'ara. rits:Això de que torni a passar jano m'agrada pas tan... Senyor Merdevalista:Ho sé,ara me'n penedeixo. Jordi:A partir d'ara m'ho pensaré dues vegades.Benvingut Jordi.
Això serveix perquè a la fi només parlem de coses trivials. En tot cas, si el teu interlocutor no és d'una mínima fiabilitat ni el coneixes encara que sigui una mica, procura no fer-li mai confidències.
ResponEliminaCuida't.
PD: "Machete don't text. Mierdival neither". :-P
També s'ha de saber a qui s'expliquen les coses, hi ha gent que no és capaç de mantenir la boca tancada, per això és millor esquivar-los.
ResponEliminaI no nomès el pis en pot anar ple. Pensa que ara entre el twitter i el facebook ho poden saber fins i tot a Vladivostok.
ResponEliminaMira si expliquem quelcom i l'altre part en fa safareig problema de l'altre, si tot i fer-ne (o saber que en farà) li expliquem de nou, el problema ja és nostre..
ResponEliminaI és que de vegades calladets estem més wapets, diuen per ací
ResponEliminaCal anar amb molt de compte a l'hora d'escollir a qui expliques alguna cosa més o menys confidencial. Cal que sigui nuna persona de molta confiança i que sàpigues que no se n'anirà de la llengua. Si no, despre´s ho acaba sabent qui menys ho ha de saber.
ResponEliminaPer la meva experiència, hi ha molt però que molt poques persones a les que es pot explicar alguna cosa sense que després ho expliquin a ningú...
ResponEliminaAmb els meus amics m'hi trobo constantment, que tot és "que si aquell ha dit això a aquella" i coses d'aquestes...
Potser el millor és no tenir secrets...
Senyor Merdevalista:Al final vaig esborrar el comentari.:P
ResponEliminaXeXu:Sí,ara ho he descobert.Però es clar el fet de ser tan propera no em pensava que també ho faria.Ara ja ser com actuar.
MARTELL DE REUS :A Vladivostok?M'entra curiositat de saber on para.
Molon labe:Sí, no m'ho pensava però ara ja ho sabré.
Dissortat:I tan. No entenc aquesta necessitat d'explicar-ho tot...(ho diu algú que escriu un blog).
Albert B.:si,si...en aquest cas va ser la mateixa protagonista la que ho va acabar sabent.
L'home del sac:O millor és no explicar els secrets...tot i que sempre s'acaba descobrint.
Si vols que un secret no es sàpiga, no li ho digues ni al vent.
ResponEliminaPetonets
ai... com em sona!
ResponEliminala propera vegada aniràs amb més compte. però torna a passar. de vegades tenim tanta necessitat de parlar d'alguna cosa que acabem dient-ho a la persona menys adequada.
ànims!!!
Però per què diantre l'havies d'esborrar? Ai, Senyor...!
ResponEliminaUn cop surt de la boca és difícil controlar-ho. Sempre hi ha aquest risc. La teoria de la confidencialitat ;-)
ResponEliminaLen0re:Boca ben tancadeta a partir d'ara.
ResponEliminarits:Això de que torni a passar jano m'agrada pas tan...
Senyor Merdevalista:Ho sé,ara me'n penedeixo.
Jordi:A partir d'ara m'ho pensaré dues vegades.Benvingut Jordi.
Al final tot s'acaba sabent, ho tinc clar.
ResponEliminaL'home del sac:Ben cert!
ResponEliminaeducación ,.. educación ...
ResponEliminaSauze:La próxima vez me muerdo la lengua.
ResponElimina