diumenge, 17 d’octubre de 2010

En un futur...


Últimament observo com els mateixos que et fan pujar, en un futur seran els que et faran baixar. Potser amb empentes, potser no.
No vull ser així!
Could be anything?

8 comentaris:

  1. De vegades val més quedar-se al mig noia...

    ResponElimina
  2. El Sr. Guerra, el maquiavèlic exvice-president español, i ho va dir de manera molt gràfica: "El que se mueve no sale en la foto".

    ResponElimina
  3. La veritat és que pujar costa, però baixar és més ràpid. "Virgencita" que me quede com estic"

    B7s

    ResponElimina
  4. Sempre s'ha de poder aspirar a arribar a dalt. Però cal fer-ho poc a poc, sense presses i seguint els passos que toca. Arribar massa ràpid pot provocar uan caiguda molt dolorosa.

    ResponElimina
  5. Caldría no pujar massa alt, que la caiguda serà mes forta. Em quede a mig de l'escala.

    Petonets

    ResponElimina
  6. El que està clar és que si puges gràcies a uns altres, mai podràs assegurar la teva posició...
    Ja se sap, que qui té el cul llogat, no seu quan vol.

    ResponElimina
  7. ricderiure:Uauuuuu que em tiren jejeje.És broma. No parlava pas de mi.
    Cesc:si,si la vida del segon de vegades és millor que la del primer^^.
    MARTELL DE REUS :jejeje.El meu lema és fotos no!
    Dissortat:Agafem-nos a la cadira?^^petons.
    Albert B:Però es donen tantes situacions d'aquest estil...som tan hipòcrites!
    Len0re:Em quedo amb tu^^.Petons.
    L'home del sac:Ostres que bona aquesta frase última.L'has clavat.Com el teu últim post! Boníssim!

    ResponElimina