dilluns, 13 de setembre del 2010

Monòleg amb el meu estòmac.

Pretenia parlar de tantes coses...Aquest diumenge ens van fer els focs de fi de festes.Espectaculars! De la diada amb els xiulets amagats, del mono que porto amb Anatomia de Grey (però que t'està passant!),de la lectura obligatòria que ens fan comprar (era el llibre que em volia llegir uauu!)...però tot ha acabat amb un monòleg amb el meu estòmac.
Avui ens han entregat l'informe de la revisió mèdica.Resultat: abdomen tou i depressiu.Què!!!!!!S'ha acabat.A partir d'avui cinc flexions diàries.Bé si poden ser 10, millor. ^^
Publicat per maria a 21:40
Etiquetes de comentaris:

13 comentaris:

  1. Cesc Sales13 de setembre del 2010, a les 22:06

    Què fort el final d'Anatomia...

    ResponElimina
  2. Molon labe13 de setembre del 2010, a les 22:06

    Seria millor uns abdominals... que si li diuen que té la cama fluixa encara farà biceps...

    ResponElimina
  3. Sergi13 de setembre del 2010, a les 22:07

    No t'obsessionis tampoc, segur que no n'hi ha per tant. Una mica d'exercici i prou.

    ResponElimina
  4. ricderiure13 de setembre del 2010, a les 22:09

    no t'escolta l'estòmac?
    animu flexions!!!!
    salut i força!

    ResponElimina
  5. kika13 de setembre del 2010, a les 22:49

    això si que és un reacció com cal! ànims!

    ResponElimina
  6. Alyebard13 de setembre del 2010, a les 23:03

    El millor és caminar, no te'ls escoltis. Què tal el llibre?

    ResponElimina
  7. Filadora13 de setembre del 2010, a les 23:12

    Ja ja ja! boníssima! m'has encuriosit! lectura obligatòria de...?
    A mi el llibre em va encantar!

    ResponElimina
  8. lolita lagarto14 de setembre del 2010, a les 10:50

    millor abdomen depressiu que expansiu, no?
    pujar escales va bé per l'abdomen. les cuixes, el cor...

    ResponElimina
  9. Nat14 de setembre del 2010, a les 16:44

    Igual això es bona senyal, si estés dur igual tindries una gastroenteritis...per surtir de dubtes li preguntes al "doctor macizo" no???

    ResponElimina
  10. Filadora14 de setembre del 2010, a les 21:50

    ja ja ja!!!! sí sí sí!!! jo t'acompanyo al metge si vas a veure el Dr. Macizo!!!!

    ResponElimina
  11. maria14 de setembre del 2010, a les 23:33

    Cesc:Impactant,eh?^^
    Molon labe:Cames fluixes?jejeje de fet si que les tinc toves^-^.
    XeXu:M'haig de tornar a posar les piles.Amb una mica no sé pas si en faré prou jejeje.
    ricderiure :l'estòmac?si és el que viu més bé del món.
    kika :Ànims sempre amunt i flexions sense parar.
    Alyebard:El llibre encara l'haig de començar.Si és veritat;el fet de caminar no notes els canvis i és dels mètodes que funciona millor.Benvingut als somnis de plastilina.
    Filadora:Ah si?N'he sentit molt bones crítiques.D'alemany.
    lolita lagarto:Uaa!Només em faltaria que fos expansiu,no,no!!Ho provaré gràcies^^.
    Natàlia :Jejeje...amb el doctor macizo posaria panxa en dins:P
    Filadora:Jejeje...molt bona aquesta.

    ResponElimina
  12. Anònim15 de setembre del 2010, a les 0:21

    Ostres! Però no és res més que això, no?
    Força i ànims amb les flexions! Quan portis uns quants dies fent-ne, les faràs com si res! I també m'ha estranyat que no et recomanessin més unes abdominals.

    ResponElimina
  13. maria15 de setembre del 2010, a les 22:57

    Albert B. :Porto uns dies i encara no n'he fet ni una.Gràcies pels ànims.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)