dilluns, 6 de setembre del 2010

Hi havia una vegada una ciutat que em va robar l'ànima...



"We were the kings and queens of promise
We were the victims of ourselves
Maybe the children of a lesser God
Between Heaven and Hell
Heaven and Hell

Into your eyes
Hopeless and taken
We stole our new lives
Through blood and pain
In defense of our dreams
In defense of our dreams"

Queixar-nos serveix de ben poc...tot és trobar un altre camí que ens condueixi allà mateix.
P.D:Ich brauche üben,üben,üben...Hi havia una vegada una ciutat que em va robar l'ànima...
Publicat per maria a 22:28
Etiquetes de comentaris:

9 comentaris:

  1. Molon labe6 de setembre del 2010, a les 23:00

    Bona cançó...

    ResponElimina
  2. Sergi6 de setembre del 2010, a les 23:02

    Ens podem queixar sempre que a l'hora tinguem una solució del problema, o treballem per trobar-la. Només queixar-se no serveix de res.

    Ben tornada!

    ResponElimina
  3. Anònim6 de setembre del 2010, a les 23:25

    Si no es proposa una alternativa, la queixa no té cap fonament. Destruir i criticar és molt fàcil. El que costa més i molta gent no fa és proposar solucions.

    ResponElimina
  4. Elfreelang6 de setembre del 2010, a les 23:30

    entre els inferns i el cel...doncs posem rumb, posa-hi...segur que trobes la manera

    ResponElimina
  5. ◊ dissident ◊7 de setembre del 2010, a les 11:47

    Benvinguda al món blogaire. S'ha notat la teua absència.

    Besets

    ResponElimina
  6. Nat7 de setembre del 2010, a les 13:29

    Tenia ganes de tornar-te a llegir!!! Bona cançó, amb quedo amb la segona frase, de que sóm les víctimes de nosaltres mateixos.
    :)

    ResponElimina
  7. Cesc Sales7 de setembre del 2010, a les 20:05

    M'encanta la canço. Ha estat la bona notícia d'un dia més aviat grissot...

    ResponElimina
  8. Ni piu7 de setembre del 2010, a les 21:54

    No me lo puedo creeeeer.
    La raó de l'existencia humana és queixar-se, això és la base de l'exit. Si et queixes es que estàs genial. Si estas fotut no tens temps de queixar-te.... ai!

    ResponElimina
  9. maria7 de setembre del 2010, a les 22:11

    Aquest video em recorda tan a una ciutat que encara la gent es reivindica per anar en bici.

    Molon labe:El grup el vaig descobrir en un dels teus links...
    XeXu:Per res no serveix.Com em va dir una vegada la rateta ja és hora d'anar a buscar l'etapa vermella.^^
    Albert B:Quanta raó que tens.Que senzill que és queixar-se.
    Elvira:Tard o d'hora el trobarem.
    dissortat:Tu sempre em fas posar vermella.^^
    Natàlia:Hi ha lletres que fan pensar.^-^
    Cesc:Doncs no pot ser això...li hem de posar color^^.
    Ni piu: Bona teoria la teva. Però queixant-nos sempre...buf una mica pesat,no?.Gràcies per la visita.^-^

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)