dijous, 5 d’agost de 2010

El dia que Houdini em va fer desaparèixer


El dia que Houdini em va fer desaparèixer era fosc i començava a fer calor...
I va arribar (del més enllà),em va fer clic i vaig desaparèixer.


P.D:Buah!Tinc mono dels Pets.Vespres...quants vespres.N'estic fins...

12 comentaris:

  1. espero que et faci retornar ben aviat!!!

    ResponElimina
  2. Doncs si estàs pel dia de la Diada a Barcelona, els podràs sentir! A més, amb els genials Els Amics de les Arts!

    ResponElimina
  3. Ostres! Doncs tinc una bona llista de candidats per a fer desaparèixer. Te l'envio per email i si veus el Sr. Houdini li demanes si us plau si em podria fer aquest favor.

    Ah! i que la desaparició sigui indefinida.

    ResponElimina
  4. He escoltat tantes vegades Els Pets, que la veu del Gavaldà ja em sembla una veu familiar. M'encanta! Són collonuts!

    ResponElimina
  5. On s'ha de trucar perquè el Houdini et faci desaparèixer???, pasa'm el mail o el telèfon es urgent!!!!! ;-)

    ResponElimina
  6. Google i Facebook assassinaren Houdini.

    ResponElimina
  7. Gran acte d'escapisme màgic! i tornaràs a aparèixer....oi?

    ResponElimina
  8. Normalment els mags fan desapareixer a les seves ajudantes... vosté era ajudant den Houdini?
    Potser només en somnis com jo... o potser de veritat, el món és un mocador

    L. Linkon

    ResponElimina
  9. Heute bin ich in unsere Viena gewesen!

    ResponElimina
  10. Si per un dia optessis a deixar de creure't invisible potser guanyaries en agradables sorpreses.
    Cuida't.

    ResponElimina
  11. Els pets.. just ahir vaig escoltar aquella de "feliç".. i hòstia, que trista!
    jajaj ai, els pets..!

    ResponElimina
  12. Gràcies pels vostres desitjos,conclusions i opinions.Les tindré totes en compte.^-^.

    ResponElimina