"Somnio. Es clar que si,somnio constantment.
Espero massa.Es clar que si,hem après a esperar i ho espero tot.
Vull massa. Es clar que si.
Tinc massa pressa.Sí, es clar que si; caminar,arribar,recomençar,tinc molta pressa."
P.D: Somnio en uns carrers plens de persones, com els camps de girasols. Tots cap a un mateix objectiu.Vull massa ho sé, però no em rendeixo fàcilment.^-^Esteu avisats!
Ens veurem per la manifestació?
I tant que ens veurem! Allà hi serem! Que el teu somni es faci realitat! I no, no demanes massa. Senzillament desitges el que és just.
ResponEliminaEspero que entre la multitud ens podrem veure o intuir
ResponEliminaSomiar, desitjar..... mai serà massa..
ResponEliminaSomio somio somio!!!
Les paraules d'en Llach gairebé sempre resulten inspiradores... Ei, aquests girasols em sonen! Ens veiem a la mani!
ResponEliminaI tant que sí! I serà un èxit! :-)
ResponEliminaa les 17.30 a Fontana per anar baixant cap "el llapis"... si, ens veiem!
ResponEliminaJustament el meu post també va de somnis :) Molt maques les paraules de Llach. Jo voldria anar-hi a la mani però estaré fora! petons i bon cap de setmana
ResponEliminaSí, i tant, hi seré. Si em veus no dubtis en saludar-me :)
ResponEliminaDoncs clar que ens hi veure'm!!!!
ResponEliminaAu vinga!Aqui comença el nostre petit viatge^-^.
ResponEliminaNo hi faltarem!!! A casa cinc de cop!
ResponEliminaNo ens hem vist, però hi erem tots! I tan!
ResponEliminaEspero que alló que somies se faça pronte realitat.
ResponEliminaBesets
Fa uns anys somiar en la independència era precissament això, somiar i voler massa.
ResponEliminaDesprés d'ahir crec que hi som més a prop, la llàstima és que cap formació política és capaç d'aglutinar tot el sentiment d'ahir...
Els fets van superar els pronòstics.Som els millors!
ResponEliminaAlbert:I tan que ens van sentir!
Elvira:N'erem tants que no et vaig poder intuir.^^
lolita:Encara somio...^^
Òscar:Quants que n'erem...quina alegria^^
DooMMasteR:I ho ha estat^-^.
La RaTeta:no vaig poder arribar tan amunt,em vaig quedar a l'encreuament amb la Gran Via.^-^
Marta:No pateixis...
Xitus:Ni et vaig veure...Quina gentada!
òscar:Tu devies ser aquell que portava un nen petit^-^.És impossible...n'erem tants!!!
fada:Com més serem més riurem!Benvinguda fada!
a Montilla el president:Aquest partit el trobo tan,tan...prefereixo no dir-ho.En la seva primera campanya publicitària es va treure tanta roba que ja no li queda res per ensenyar.Espera si!les disputes que hi ha entre els que porten el partit.Benvingut/da a casa meva!No deixis que t'omplin el cap!
Clara:I tan Clara!Quina sort haver-hi participat.
Len0re:Ho intueixo...aviat,aviat maca.
Joan:És possible.Però no perdem les esperances.Ahir els que anaven al capdamunt de la manifestació era el poble!