dimarts, 27 de juliol de 2010

La noia que no sabia dir que no.

Hi havia una vegada una noieta que no sabia dir que si.
Vols venir?No
Vols...?No
Pots...?No
Un dia un fet poc habitual la va fer recapacitar i va aprendre a dir que si.Tot que sí!Si i sí i sí, només sí.
El problema que tenia ara era que no sabia dir que no.(:P)

P.D:Quants amors platònics passen per les nostres vides?No ho sé.
Avui des de l'anonimat et dic adéu. Bon viatge !
La vida és dura i aquest cop t'ha tocat a tu...

10 comentaris:

  1. un post molt encriptat. Suposo que com diria el mestre de l'anunci de Damm lemon, l'equilibri es troba en el desequilibri!

    ps. jo tampoc sé què vull dir amb això. A moltes coses que voldria dir si dic que no, i en canvi en d'altres no sé dir que no. Amors platònics.... prefereixo no contar-los.
    Espero que aquest adéu no sigui massa dur. Una abraçada!

    ResponElimina
  2. Dir "Sí" a tot tampoc és bo sempre! D'un extrem a l'altre! Ara, el proper pas, ja serà una combinació adequada de tots dos!

    ResponElimina
  3. T'ha sortit un post molt... tenia una altra paraula al cap, però en llegir l''encriptat' de la rits se m'ha oblidat la meva! Molt misteriós, molt desconcertant, tant el text com la PD. Avui no volies que t'entenguéssim.

    ResponElimina
  4. Uf!! Per mi és impossible comptar els amors platònics! En dues setmaens ja n'he fet 2 (a aquest ritme...).
    I això del sí i el no és la llei del pendul però en el meu moment vital prefereixo penedir-me del que he fet que no pas del que no he fet així que també estic una mica sí a tot!
    Visca l'acció!

    ResponElimina
  5. potser a la noieta no li donaven prou temps per pensar?
    no serà que potser tenia por, o algo, i ara s'ha desfermat?
    ara que tant si diu si, com si diu no, l'important és que digui el que pensa de veritat...
    (ui com m'enrollo...)
    salut!!

    ResponElimina
  6. De vegades s'ha de dir SI de vegades NO.....creu-me els amors com menys platònics millor....

    ResponElimina
  7. Pufff! Per el meu fill la paraula favorita és: "PosNo" xDDDD És una constant en el seu ampli vocabulari de nen de 6 anys. De vegades li dic coses a les que deuria contestar SI, i com sempre diu NO, doncs s'emprenya... xDDDD

    Salutacions calurossssisssssimes!!!!!

    ResponElimina
  8. Sempre he tingut la sort de saber quan he de dir que sí, i quan ha de dir que no... si hagués dit sempre que sí, vivint on visc, hauria acabat molt malament... I si hagués dit sempre que no.. M'hauria perdut tantes coses..

    .. Cal saber què dir en cada moment^^

    ResponElimina
  9. M'he sentit molt reflectida amb el títol. Acostumo a no saber dir que no i dic que sí a gairebé tot, encara que potser no n'estigui convençuda. A vegades em falta una mica de 'mala baba'!jeje.
    I sí, es tenen molts amors platònics, històries pendents... i sempre ens preguntem 'i si..'. Espines clavades que no ens fan gens de bé, sovint...
    Ànims!!!

    ResponElimina
  10. rits:Encriptat?Que va!Ara sí,ara no i ara no sé dir que sí.Com ens emboliquem el cap...buff!Sí,un adéu dur i fotut.Gràcies maca.
    Albert B:Esperem-ho doncs,però em sembla que torno a estar en un altre extrem...grgr
    XeXu:El tema és que he barrejat dos conceptes molt diferents entre ells.I que pot ser es mereixien un post cadascú.El cagadubtisme i els amors platònics que desapareixen.
    S.N:Completament d'acord amb tu i visca l'acció! No deixis que es rovelli el cor.Val més dos que cap!
    ricderiure:No crec que el problema sigui el temps per pensar;més aviat pensa massa...^^
    Elvira :Sí però no sé que ho fa que sempre en tenim algun de platònic...tan de bo que no ho fós però vaja ens hem de conformar.
    Dissortat:^-^Molt savi aquest teu petit.Salutacions molt caluroses^-^.
    Clara :Vull aprendre-ho a fer com tu...
    Marta :Ens falta empenta....buah!!si no si no...quin dilema.Ai els amors platònics si comencessim a explicar anècdotes em sembla que no s'acabaria mai, oi?

    ResponElimina