"L’Iris té trenta sis anys i està destrossada per la mort des seus pares en un accident. Una tarda freda i gris en la que el món sembla no tenir sentit, comença a donar voltes sense rumb pel barri per evitar tornar a casa. Just quan pensa en fer una bogeria, descobreix un petit cafè en el que mai abans s’hi havia fixat. El seu estrany nom «EL MILLOR LLOC DEL MÓN ÉS AQUÍ MATEIX» la intriga tant que decideix entrar a mirar." "El millor lloc del món és aquí mateix".Francesc Miralles i Care Santos.
Mmm sembla que ja l'olori...
Hauré de llegir alguna cosa d'en Miralles, que tothom en parla bé. Suposo que si en parles és que ell recomanes, oi?
ResponEliminaSí,sí.Era per recomanar-lo.De fet,en Miralles té dos tipus de personatges:els que fa servir en els llibres de la vida diària com ara aquest,o bé el de "Tan de bo fossis aqui".I llavors té els de misteris tipus "El quart reich".Us recomano els de la vida diària,els altres no m'he llegit res encara.
ResponEliminaTé bona crítica, si.
ResponEliminaBon cap de setmana!!!!
A mi la cançó que em fa olorar l'estiu és "El Xiringuito" de Georgi Dan m'evoquen els efluvis de refregits que emanen d'aquests entranyables establiments gastronòmics estiuencs.
ResponEliminaDissortat:Ja em diràs si t'agrada.
ResponEliminaBon cap de setmana per tu també.
MARTELL DE REUS:jejeje.Em sembla que ara n'ha tret una de nova o pot ser era broma.No recordo com es deia.Sembla que ja les senti aquestes olors...