Fa uns dies va caure entre les meves mans "Llarg diumenge de festeig" de l'Audrey Tatou.La protagonista en tota la pel·lícula té la mània de fer suposicions a través dels seus desitjos:
"Si arribo abans que aquell cotxe, estarà viu. Sino, no.
Si entra el gos, ha sobreviscut.Sino, no."
Quina ha estat la meva sorpresa...doncs que ara se m'ha encomanat!!!Grgrgr.
Que bleda! I continuament estic pensant: si arribo abans de les dotze, aprovaré. Sino,no.
Una merla es llançà contra el meu cotxe el diumenge. Igual estava cansada de viure...
ResponEliminaMés que créixer, és que ets una mica influenciable. Però qui no? Se'ns enganxen les coses més inversemblants.
ResponEliminaAltre cop has comès un ocellicidi? Ostres, ets la persona més buscada en les comissaries del món de les aus, l'enemic públic nº1!
Ha ha, ja passa això que veus algú que té un vici estrany i se'ns enganxa sense que o puguem evitar, igual que a vegades se'ns enganxa una cançó...
ResponEliminaTinc ganes de veure-la, aquesta peli! La recomanes? jeje vaya tela tu amb els ocells!
ResponEliminaaquestes supersticions ens venen d'antic... també jo ho faig de tant en tant..
ResponEliminaJeje tb és divertit fer-ho. Jo el que em digui l'Audrey, ho faig :p
ResponEliminaAixò dels ocells sí que comença a ser preocupant...!
El problema no és fer-ho, el problema és creure-s'ho
ResponEliminaQui no ha jugat al joc de "m'estima o no m'estima" amb els pètals de les flors?
ResponEliminaPer mi no cal que creixis, jo et veig molt bé!
La peli no l'he vista, però la foto i la cançó és genial!
Bona setmana guapa!
Que rareta és vosté.
ResponEliminajajaja! jo també feia coses d'aquestes amb els exàmens del cole... imagino que el nostres cervells cansats d'estudiar volen una certessa, una garantia... i com que això no és possible s'inventen aquests jocs! :)
ResponEliminaTots hem fet cosetes d'aquestes, però i què?
ResponEliminaTots hem comés algun "-icidi" involuntari, mala sort! No et facis mala sang.
I mira, de la cançó n'estrec una frase que deu ni dó també:
"sentiste alguna vez lo que es tener el corazón roto, sentiste a los asuntos pendientes volver, hasta volverte muy loco?"...
Practico aquestes "animalades" amb el Barça. Excepte aquest any contra el Inter, solia tenir un alt índex d'encerts :)
ResponEliminaVaaa, Maria... no pots creure't aquestes coses!!! per un moment, llegint el titol m'he pensat que també et dedicaves a l'horticultura urbana... ;)
ResponEliminaPETOOOOOOOONSSSSSSSSSS!!!
Dissortat:Buah!ho sento...espero que no em passi mai.
ResponEliminaXeXu:influenciable? Pot ser^^.Em tenen fitxada a la meva màquina de matar i a mi...buah!Espero que no torni a passar.
L'home del sac:Benvingut siguis Home del sac^^.Sí, que passa amb les cançons.Millor que sigui una cançoneta bona i no pas una de dolenta.
Marta:I surten molts dels protagonistes d'Amèlie.És d'aquella mena.A mi em va agradar.Però penso que si no et va agradar aquesta última, més val que no la miris.
Buah pobre ocell...
lolita:Va bé saber-ho,sinó una ja comença a pensar que s'ha tornat lela.
Xitus:a tu sí que sé segur que t'agradaria la pel·lícula^^.Pobres ocells...
Molon labe:I si el cap no hi creu i el cos si?Estic lela?^^
Filadora:Benvinguda a casa meva^^.Ostres fa temps que no jugo amb les margarites...al final vaig deixar de creure-hi^^.Bona setmaneta per tu també.
Anònim :Ja m'ho diuen ja...no s'acosti,que s'encomana.
David:I si traspassa la frontera dels examens?jejeje
Laura :Que maca que és,oi?No he escoltat massa cosa d'Andrés Calamaro,però he sentit a cir que crea tresors(música) com xurros.^^
òscar:Continua-les practicant aquest any,perquè amb aquest nou president ho veig pelut.
La RaTeta Miquey:Ja et tiraré fotos del meu hort urbà.La llàstima és que procreï tan poc.
me encantó esta película!mjor no ser susperticiosa, sino dejar ls cosas correr... besos
ResponEliminaL'he vista, i em va agradar!
ResponEliminaSauze:Es verdad,tienes razón.Mejor ser así!
ResponEliminaXitus:no sé si ho podràs llegir,però em sembla que avui fan "junts i prou" per la tv.I aquesta també està molt bé.