dimarts, 18 de maig del 2010

Ens compliquem tant la vida...


Ens compliquem tant la vida...
Les històries del Sr. Millet,les baixades de sou,les eleccions de l'equip de futbol... una xocolata siusplau!
(Liniers- dibuix)

P.D: Compte enrera pel Prüfung. i amb mono d'un suís( de xocolata amb nata)^-^

13 comentaris:

  1. Maria, quins bons vicis que tens!!!
    Sembla que el Liniers avui estava en la línia del Schulz... (visita la meva constel·lació)

    ResponElimina
  2. Tot ho soluciones amb xocolata, tu! Hehehe.

    ResponElimina
  3. Jo també sóc com tu: la xocolata és el millor remei! El post m'ha fet enrecordar d'una frase del Facebook (de la que sóc fan): "Tengo una tendencia innata a complicarme la vida".

    ResponElimina
  4. no vull fer-te dentetes, però ara mateix m'estic prenent una xocolata espeseta, espeseta...
    mmmmmmm!

    ResponElimina
  5. Ens compliqueM tant la vida... i ens la compliqueN tant!

    ResponElimina
  6. Fa taaaaaaaant de temps que no em prenc un suís.. però tant! que me'n has fet venir ganes! jaja

    I tan si ens la compliquem, la vida... Com diuen pe aquí dalt, prou que ens la compliquen ja.. que nosaltres hi fotem cullerada!

    ResponElimina
  7. n'hi ha que sembla que es dediquin a això, a complicar-nos la vida...
    mentre tinguem xocolata...

    ResponElimina
  8. Vivim en un país extraordinàriament complex i variánt. Ens la compliquen, sí, però nosaltres tb hi posem de la nostra part complicant-ho encara més!

    ResponElimina
  9. Laura:Ostres! T'he visitat però no trobo això d'en Schulz que dius...
    XeXu:El dolç és el meu vici.Però a veure diga'm quant temps fa que no et prens un suís?aquella xocolata amb la nata per sobre^^i calla que l'altre dia vaig veure a mistral que els hi tiraven aquelles perletes de xocolata.Buah!!!!que em cau la baba!
    Marta:Jejeje vols dir que la xocolata no amansa les feres?jejeje entre els nostres canvis d'humor i les xocolates:P...Quina frase més bona!
    MARTELL DE REUS:N'hem de sortir d'aquesta roda,eh?No pot ser!
    lolitalagarto:Ala!!!Ostres quines ganes que me'n fas venir.És evident que les hauré de calmar.No podré dormir...jejeje
    Dissortat:No podem viure en aquesta roda de complicacions,n'hem de sortir!És difícil però s'ha de provar.
    Clara:jejeje molt bona aquesta,masses que n'hi posem.Oi quines ganes?
    ricderiure:Doncs vinga! Xocolata per tothom!^^
    Albert:Un no la complica si l'altre no vol.Massa raó que tens.De vegades tinc la sensació que no podem estar tranquils.

    ResponElimina
  10. Marieta, ja t'enyorava, fa dies que tinc molta feina i no puc visitar els meus amics i amigues blogaires ;)...

    ... però veig que seguim connectades, el títol del post em va de perles

    petonet

    ResponElimina
  11. Ai, veig que no soc l'unic que creu que la vida ens la compliquen els altres...

    ResponElimina
  12. Núria:Fes el que hàgis de fer,d'acord?Primer és la feina^^.La teva teranyina també em descriu perfectament...
    DooMMasteR:si.Felicitats pels 4 anyets.

    ResponElimina