dilluns, 26 d’abril del 2010

Temps,temps,...ahhhhhh!


No tinc temps,no tinc temps...

Una experiència emocionant la de compartir mesa amb un savi de muntanya i un colombià nouvingut. Tot i el munt de problemes que se'ns han presentat cal dir que ha estat una experiència que vull repetir.Quan?No ho sé.El temps ho dirà.

P.D Remuntada: És possible!
Publicat per maria a 0:23
Etiquetes de comentaris:

7 comentaris:

  1. Anònim26 d’abril del 2010, a les 9:06

    Millor ho dius tu i deixes el temps senzillament passar...

    ResponElimina
  2. Jordicine26 d’abril del 2010, a les 9:41

    Poc temps i moltes coses per fer. I sí, la remuntada és possible! Un petó.

    ResponElimina
  3. ◊ dissident ◊26 d’abril del 2010, a les 19:49

    Sempre el temps!!!

    ResponElimina
  4. ricderiure26 d’abril del 2010, a les 21:23

    remuntadaaaaaaaaaaaaaaaa !!!!
    el dijous anirem ben contents!

    i del temps...
    no tinc temps! ( però ja a tornat el bon temps!)
    `^_^´

    ResponElimina
  5. maria26 d’abril del 2010, a les 22:42

    Anònim :Se m'escapa entre els dits...
    jordicine :I tan que és possible!Ostres tan de bo que es compleixi.Petó^^
    Dissortat:Una abraçada forta,amic meu.
    ricderiure :I tan bon temps que fa.Bon temps per remuntar!jejejeje

    ResponElimina
  6. Clara26 d’abril del 2010, a les 23:02

    és i serà possible.. :)

    ResponElimina
  7. Sauze1 de maig del 2010, a les 20:36

    decía mi abuela: niña... niña... no te mates por saber que el tiempo te lo dirá...

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)