dijous, 8 d’abril del 2010

L'home que tirava les cartes i presagiava el futur.


Una vegada un paio amb un parell de copes de més em va tirar les cartes.Com us podeu imaginar els resultats no foren gens satisfactoris...
Avui no sé perquè,he pensat en aquella frase de la pel·lícula:"L'últim samurai":
"Creus que un home pot canviar el seu destí?
Crec que pot afrontar-ho fins que el nostre destí se'ns rebel·la".


(Aquesta setmana tinc mono de les bandes sonores de Grey's anatomy...qui diu que les bandes sonores no són bones?)

11 comentaris:

  1. Millor els horòscops, que diuen coses gracioses i picants, i total, tampoc te'ls acabes de creure, només són per jugar.

    ResponElimina
  2. Jo tampoc m'el acabe de creure. El futur el construim nosaltres. M'encanta Grey's anatomy bso, sobre tot chassing cars de snow patrol, esta també es molt bonica.
    Petons

    ResponElimina
  3. Per cert, fins que no se'ns rebel·la, no el podem afrontar, fins aleshores només el podem esperar (en el millor dels casos)...

    ResponElimina
  4. La meva mare i jo sempre hem discutit amb el meu pare el tema del destí. Ell diu que tot depén de nosaltres, que res està escrit, i nosaltres dues creiem en alguna cosa més mística, per dir-ho d'alguna manera, que hi han coses que escapen a la casualitat, a l'atzar o a l'esforç.
    PD: A mi també m'han tirat les cartes però m'ho prenc com un joc, com els horòscops.

    ResponElimina
  5. Poca broma de dir la bonaventura a algú amb les cartes o fer l'horòscop, perquè avui dia un astròleg pot assimilar-se a un farsant, però fa molt l'astrologia era una ciència més. Els reis solien tenir astròlegs entre els seus consellers, i els metges tenien part d'astròlegs. Els seus coneixements, no obstant, eren i són com els d'un oracle: no cal prendre-se'ls al peu de la lletra, sinó com una orientació de la que fer o no fer cas.

    Si hi ha però un destí escrit... N'hi ha qui ho pensa. Però i si l'ha, quina possibilitat hi ha de resistir-s'hi? Més val viure intentant prendre al màxim les nostres pròpies decisions, no sigui pas cas que quan mirem enrera ens adonem amb ràbia que no hem tingut opció de triar res. I si no l'hi ha, doncs no n'hi ha i punt. ;)

    ResponElimina
  6. PD: Moltes bandes sonores són esplèndides!

    ResponElimina
  7. Jo crec que les bandes sonores dels films són les simfonies del segle XX i XXI. Algunes veritables obres mestres.

    ResponElimina
  8. Jo una vegada vaig presenciar com una noia mitjançant una tirada de cartes, feia una tirada de trastos a un noi.

    ResponElimina
  9. Es poden tirar de moltes maneres les cartes. Un amic les tirava al damunt de qui li contestava que si quan ell preguntava: "Vols que te tire les cartes?". xD Era un capullo

    ResponElimina
  10. Gràcies per tots els vostres comentaris,demà us contesto...Per si no ho sabíeu sou les ànimes d'aquest blog.Gràcies!

    ResponElimina
  11. XeXu:Però no tens un últim pensament que et diu per dins i si fós veritat?
    Len0re:Tenen bones cançons, oi?I no són del tot conegudes.Snow Patrol són molt bons^^.
    Anònim:Doncs l'esperarem mentre vivim.No val la pena estar pendenta cada moment del destí.
    Marta:Són discussions d'aquelles que segur que mai ens fan canviar d'opinió. No val la pena pendre's en serio el que ens llegeixen^^.
    Senyor Merdevalista: És increïble que la història canvïi tan.És veritat ho important és viure i viure!!!Quin sentit té resisir-se al destí...
    Hi ha tantes bandes sonores bones...^-^.
    MARTELL DE REUS:Uau!!!Quina gran veritat!Per emmarcar-la en un quadret del blog jejejej.
    Xitus:Bona tàctica,però va funcionar?No s'ha de tenir gens de vergonya...^^
    Dissortat:n'hi ha que sempre fan servir grans tàctiques^-^.

    ResponElimina