dimarts, 13 d’abril de 2010

Em sembla que sóc invisible...


De vegades,tinc la sensació que sóc invisible.
No sé si és que parlo massa baix o què,però no em senten...
Potser algun dia em decideixo a estirar-me al terra com fa el de la cançoneta;d'aquesta manera em reivindicaré de totes,totes.

13 comentaris:

  1. De vegades ens sentim invisibles, i altres vegades voldríem ser-ho. Només cal aprendre a fer coincidir les dues ocasions.

    ResponElimina
  2. Qui no ens vol veure, no mereix veure'ns.
    Un petó.

    ResponElimina
  3. A tots ens passa de tant en tant. Sentir-se invisible, ens fa adonar-nos que, com nosaltres, hi ha més en la mateixa situació. Jo mateixa també m'he sentit així. Per a mi, mai ets invisible.
    Bonica cançó, veig que continues en el cicle Grey's Anatomy, m'encanta.
    Besets

    ResponElimina
  4. No sé com vas d'anglès però et recomano aquest gag dels Monty Python per animar-te:

    http://www.youtube.com/watch?v=23C9xMRCOPY

    ResponElimina
  5. Ostres! Això de "No sé si és que parlo massa baix o què,però no em senten...", també, ho he sentit jo moltes vegades.

    ResponElimina
  6. M'encanta la cançó! Oi que et sents impotent quan notes que ets invisible? tot i que a vegades va bé ser-ho... ànims!

    ResponElimina
  7. Crec que no no ets pas invisible...de vegades ens hi sentim però la invisibilitat només la tenen de veritat els fantasmes ( els qui fan de fantasma) Bona cançó!

    ResponElimina
  8. De vegades pot ser millor ser "invisibles" i no fer molt soroll. Escull bé el moment de reivindicar-te.
    Salutacions

    ResponElimina
  9. A mi m'agradaria molt ser invisible i "colar-me" a les reunions del Consejo de Ministros, del Tribunal Constitucional i d'altres tuguris, gravar-les i fer-les públiques després.

    ResponElimina
  10. Estimada Maria, pensi que no s'és mai invisible per aquells que tot ho veuen, només s'és quelcom que no crida massa l'atenció... amb tot segur que algun vampir la mossegaria gustosament per tal que notés el present que és...

    ResponElimina
  11. tu mateixa ho has dit.. no et senten, però això no vol dir que no t'escoltin!
    segur que la sensació de sentir-se invisible és errònia.. només cal que cridis més fort, i com has dit; et reivindiquis!!

    :)

    ResponElimina
  12. Senyor Merdevalista:Gràcies Senyor^-^!N'està segur?jejeje
    XeXu:És veritat suposo que serà trobar el punt exacte.Moltes gràcies.^^
    L'EXORCISTA:Gràcies per la teva visita.Benvingut siguis a casa meva^^.Sí, m'ho miraré així...però francament els trobo ridículs.
    Len0re:Aquest mono no marxa,no!Aquesta cançó me'n vaig enrecordar perquè m'ho vas dir.Gràcies maca.
    Òscar:i tan que me'l miraré! Em faig un tip de riure amb aquesta colla^^.
    Tirai:I com ho fas tu?Crides més alt? És que a mi no em funciona...
    Marta:És bona, eh?Saps què penso? que no em vull convertir com ells.
    Elvira:I n'hi ha tants de fantasmes.jejejeje Que bó Elvira!
    Dissortat:L'escolliré bé.Suposo que serà quan exploti jejeje.Em conec massa bé^-^
    MARTELL DE REUS:Les del Tribunal Constitucional me les imagino com les del Polònia, muntanyes plenes de papers i de pols.A veure si s'espavilen!
    Anònim:L'ha encertat de ple en no cridar l'atenció...Ai aquesta foscor que amaga tants vampirs^-^!Moltes gràcies per les seves paraules.
    Clara:I si em reivindico en el silenci?jejejej

    ResponElimina