diumenge, 14 de març del 2010

Límits de la resistència


Fins on poden arribar els límits de la nostra resistència?
El fang s'enganxa a les sabates però no t'atures...
Estic descobrint que són els pensaments els que et fan avançar o aturar-te.

(Demà serà un dia força més dur,si més no perquè aquest Sr. ha guanyat i no és que em caigui massa bé.)
Sort en tinc de la música.

14 comentaris:

  1. Exacte, sovint l'esperit t'ajuda a tirar quan ja t'han fallat les forces.
    La cançó, tot un clàssic!

    ResponElimina
  2. Com o saps Maria crec que si jo penses les coses que he d fer no les faria e cos es pararia .....
    Necesito fer una escapadeta¡¡¡¡¡

    ResponElimina
  3. Sembla una incongruència, però és ben veritat que qualsevol exercici físic va regit per una forta càrrega mental. Si ens pensem que no podem, segur que no podrem. La motivació ens empeny, els reptes, la superació personal. El cos farà cas del cap. La unió és perfecta.

    ResponElimina
  4. totalment d'acord en que la ment és la que marca la resistència, la valentia, la confiança en nosaltres mateixos...

    vaja que si hi vas hi arribes...
    salut!

    ResponElimina
  5. El poder de la ment és... si no infinit... gairebé!

    PD: Em tens intrigada. Que te a veure com serà el dilluns, en que hagi guanyat l'Alonso el GP?

    Petons de bona nit!
    ;)

    ResponElimina
  6. Físicament tinc molt poca resistència (el tabac hi té algo a veure) però el meu exercici mental és incansable: li dono mil voltes a les coses!

    ResponElimina
  7. El cap. Ell ho governa tot, per lo bo i per lo dolent. De resistir segur que resisteix més de lo que pensem. Jo també trobo a faltar una bona caminada :-)

    Bona setmana!

    ResponElimina
  8. La fe mou muntanyes, i és cert...

    ResponElimina
  9. Sembla ser que això de "querer es poder". (A mi aquest Sr. també em cau de pena)

    ResponElimina
  10. Espere que els primers raigs de sol, et façen tindre la força necesaria, per plantar-l'hi cara, a tot lo que vulgues aconseguir.
    Besets solejats.

    ResponElimina
  11. Tot és psicològic... Ho comprovo els dissabtes amb els nens del meu esplai! Quan fem excursions, jo no sé que passa però.. son uns vagos!! I aleshores apareixen els "no podem més, no podem més...", els hi donem el remei màgic (aigua amb sucre) i recuperen les forçes de cop.. (no sé què cony es pensen que és... jaja!)

    Ja ho veus, tot està dins nostre! Per molt de fang que hi hagi...

    ResponElimina
  12. maria, les meves disculpes. Fa res m'he adonat que en resposta al teu comentari al blog em vaig menjar la darrera A del teu nom. No és que m'hagi pres la llibertat d'una familiaritat excessiva, es tracta d'una errada.
    Cuida't.

    ResponElimina
  13. Senyor Merdevalista :Oi que si?ho tinc ben comprovat amb les meves corregudes...jeje.
    No pateixis!A tothom li pot passar.Algun dia li confessaré el meu pseudònim^-^.jejeje
    las pulguitas:Hola pulguitas!Ho tinc comprovat amb les curses.Ja veuràs prova-ho!Una abraçada!si la necessites,escapa't!
    XeXu:I quan el cos no em tira i el cap si,com ho puc fer perquè la lentitud del cos no contagïi al cap?m'ho pregunto però mai arribo a a resposta^-^.
    ricderiure :Hi arribarem,n'estic convençuda!salut.
    assumpta:Jo sóc del "kaisser" de tota la vida.Pot ser això t'ajudarà a comprendre-ho^-^.Petons de bona setmana.No deixis de tirar fotos...
    DooMMasteR:doncs ara a caminar s'ha dit,que si no el cos s'acostuma^-^.Bona setmana per tu també!
    Xitus:I si no ho farem nosaltres mateixos^-^jejeje
    Dissortat:Tens bon gust,per ho del Sr.^-^.Només fan que repetir-me que guanyaran segur. Ecs!!!
    Len0re:El sol de cara i a ple rendiment^-^.
    Clara :I tan ho veus?gràcies per explicar el teu exemple.Una altra teoria que m'ho demostra.^-^

    ResponElimina