dilluns, 1 de febrer de 2010

Junts i prou


Camille Fauque treballa de nit i malviu en una petita cambra en unes golfes de Paris. Amb prou feines es relaciona amb ningú, gairebé no menja i cada vegada està més prima...Ben aviat Camille coneixerà un jove aprenent de xef,malparlat i seductor, que un cop per setmana viatja fins a Tours per visitar la seva àvia.

Aquesta és la història de quatre personatges ferits per la vida.Camille,Franck,Philibert i Paulette són éssers inútils, adolorits i amb un cor pur.Quatre llumins col·locats junts sobre una flama.I aleshores, zas...Tot s'il·lumina.
Anna Gavalda ("Junts i prou")
P.D:Escolta, escolta això.Has pensat mai que avui pot ser el primer dia de la teva vida?

14 comentaris:

  1. El primer cop que vaig veure el títol d'aquesta pel·lícula va ser en el meu viatge en solitari a Suïssa fa 2 anys i poc...En una casa de Basel. "Zusammen ist Mann weniger allein". Al cap d'un temps quan es va estrenar aquí la vaig anar a veure. Tautou normalment és una garantia, i aquest cine europeu menys comercial també. :)

    ResponElimina
  2. Doncs sembla força interessant. A veure si la puc trobar en algun lloc.
    I saps? cada nou dia ens l'hem de plantejar com si fos el primer de la nostra nova vida.
    Merci per compartir aquesta música, ara a aquesta hora l'agraeixo i molt!
    Bona nit, preciosaaa!
    ;)

    ResponElimina
  3. Em va agradar molt la peli, vaig anar amb Ella i vam gaudir molt. Has vist "Cap pas cap"?
    El video un goig.

    ResponElimina
  4. M'agrada més això de "El primer dia de la vida", que allò de "l'últim dia de la meva vida".
    És millor viure com si cada dia fós el primer de la teva vida...

    ResponElimina
  5. Amb un cor pur... Quina ficció més poderosa.
    Bella cançó per abans de cloure's al llit, cal reconèixer-ho.

    Bona nit.

    ResponElimina
  6. Je déteste Pagggis, et me faire le mess des fgggançais.

    ResponElimina
  7. Però hi ha morts a la peli?? surt un T2000??

    ResponElimina
  8. Em va agradar la peli; l'Audrey Tatou té una màgia especial...

    ResponElimina
  9. Sembla interessant, a veure si la trobe enlloc.
    Petonets

    ResponElimina
  10. Xitus:Completament d'acord amb tu...fins i tot et recomanaria el llibre,on està ple de detallets^^.
    assumpta:Les cançons boniques són les que es senten poc.Si pots,mira-la.
    Marià:No l'he pas vist aquest de què em parles.Me n'alegro del teu últim post.Desprens un no sé què...amor?^^
    Senyor Merdevalista:És molt recomanable...és d'aquelles que penses,això també em pot passar a mi...^^
    Josep:Ah si?Però si és la ciutat romàntica per excel·lència.Ara , no sé com si viu...
    Molon labe:Què és un T2000?^-^No desvetllaré res,l'únic que et puc dir és que és d'aquelles de la vida diària.Molt recomanable.Au va, mira-la i diga'm que n'opines^^.
    Tirai:És molt bona...Ja ho diu en Xitus,totes les de l'Audrey Tatou són garantia segura.
    Marta:Oi que si?Penso com tu.
    Len0re:I si no també hi ha el llibre per anar fent boca^-^.

    ResponElimina
  11. Porto una temporada que m'ho dic quasi bé a diàri "Avui serà molt millor que ahir!", i saps... ho vaig aconseguint.

    ResponElimina
  12. Sisco :Com me n'alegro per tu...T'he vist al google maps,jejeje.

    ResponElimina
  13. Aquest llibre és fantàstic. Em va atrapar fa 3 anys i ja l'he llegit dos cops. Em sento tan aprop de la Camille en coses....

    I la peli també està molt bé. Un gran descobriment del Guillaume Canet!!!!!

    ResponElimina