dissabte, 27 de febrer de 2010

Estimo amb un desesperat dolor...la meva dissortada pàtria.

Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.
Salvador Espriu
(Recordant aquesta música,em recorda l'orgull que sento pel meu país...)

5 comentaris:

  1. El que hauries de preguntar-te és si la pàtria mereix que l'estimis d'aquesta manera....

    ResponElimina
  2. la Poesia d'Espriu junt amb la música de piano...uf! com va dir algun polític no et preguntis el que el país ha fet per a tu sino el que pots fer pel teu país....són els polítics qui espatllen la cosa...

    ResponElimina
  3. Molon labe:Els sentiments no es poden aturar així com així.
    Elvira: L'has encertada de ple^-^.

    ResponElimina
  4. aquest poema és preciós. m'encanta.

    ResponElimina
  5. Clara:M'agrada el teu blog Clara, no et coneixia.Gràcies per la teva visita.

    ResponElimina