Com diu l'assumpta, el temps és relatiu. De vegades val la pena donar temps al temps, ajuda a valorar el que t'ha d'arribar. De la mateixa manera que el silenci és precís per escoltar el so, l'espera ho és per apreciar el moviment. Si tot arriba molt ràpid, et perds el camí! Bon any Maria
T'ho pots mirar pel costat que quan més aviat tinguis el que desitgis més aviat ho podràs perdre també... I com deia aquell al final el que es desitja és el desig i no l'objecte en si mateix..
assumpta:Tens raó. M'ho prendré així.Si més no ho intentaré.Gràcies maca^-^. fra miquel:Bon any per tu també,fra.Intentaré agafar-m´ho amb aquesta filosofia.Chet Baker boníssim.El va recomanar en Guille Milkiway... XeXu:Buah!!!Les meves empentetes ni es noten^-^.Les faré més fortes... Sauze:Si esperar,esperar sin dejar de hacer nuestras cosas,sin olvidarnos de nosotras mismas^-^. Marta:Fred, fred...Potser una mica impacient^-^.M'agrada el teu blog! David:Molt bon any per tu també, David. Ja ho he penjat.No m'agrada massa dormir^-^... ricderiure:Faré com tu blogaire visible^-^ jejeje.Molt bon any per tu també. Molon labe:I al final només volem el desig...no vull ser així^-^. Cesc :Tot al seu lloc...mmm M'agrada el teu nou blog.Ja et passaré la història. Xitus:Anem a poc a poc?^-^ jejeje
El temps, precisa el seu temps...
ResponEliminaCom més ràpid volem que vagi, més tindrem la sensació de que s’atura a cada instant.
És totalment relatiu.
Qui espera...
Petonets, wapa!
=)
Com diu l'assumpta, el temps és relatiu. De vegades val la pena donar temps al temps, ajuda a valorar el que t'ha d'arribar. De la mateixa manera que el silenci és precís per escoltar el so, l'espera ho és per apreciar el moviment. Si tot arriba molt ràpid, et perds el camí!
ResponEliminaBon any Maria
Ah! Fantàstic el Chet Baker, m'encanta
A les coses de vegades els cal una empenteta, no podem deixar que passin elles soles sense fer res.
ResponEliminaaun asi tendremos que seguir esperando a que nos llegue, sin dejar de poner el empeño en conseguirlo.
ResponEliminabesitos maria,
Jo també sóc impacient! Això ve per tema Reis? ;)
ResponEliminasi dorms molt, se't passarà més ràpid! :P cap problema amb lo del dibuix i l'enllaç... i, sobre tot, feliç any Maria! :)
ResponEliminasi han de venir ja vindran...
ResponEliminajo m'ho prenc amb calma ;)
bon any!
T'ho pots mirar pel costat que quan més aviat tinguis el que desitgis més aviat ho podràs perdre també... I com deia aquell al final el que es desitja és el desig i no l'objecte en si mateix..
ResponEliminaNo ho dubtis, el temps col·loca cadascú i cada cosa al seu lloc!
ResponEliminaLes presses no són bones conselleres. A vegades hem d'actuar, però en d'altres aprendre a creure. Oi que sí, Xitus? jeje.
ResponEliminaassumpta:Tens raó. M'ho prendré així.Si més no ho intentaré.Gràcies maca^-^.
ResponEliminafra miquel:Bon any per tu també,fra.Intentaré agafar-m´ho amb aquesta filosofia.Chet Baker boníssim.El va recomanar en Guille Milkiway...
XeXu:Buah!!!Les meves empentetes ni es noten^-^.Les faré més fortes...
Sauze:Si esperar,esperar sin dejar de hacer nuestras cosas,sin olvidarnos de nosotras mismas^-^.
Marta:Fred, fred...Potser una mica impacient^-^.M'agrada el teu blog!
David:Molt bon any per tu també, David. Ja ho he penjat.No m'agrada massa dormir^-^...
ricderiure:Faré com tu blogaire visible^-^ jejeje.Molt bon any per tu també.
Molon labe:I al final només volem el desig...no vull ser així^-^.
Cesc :Tot al seu lloc...mmm M'agrada el teu nou blog.Ja et passaré la història.
Xitus:Anem a poc a poc?^-^ jejeje