dimarts, 29 de desembre del 2009
Quan els propis sentiments et traeixen...
De vegades els propis sentiments em traeixen,però em dic a mi mateixa...
"Més lluny, heu d’anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l’avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s’acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes."
Lluís Llach."Viatge a Ítaca"
Etiquetes de comentaris:
Pensaments i lletres cançons
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Moltes vegades i perillosament, els sentiments ens traïxen, però hi ha sentiments que no es poden ocultar. Són massa intensos.
ResponEliminaEl Lluís si que ha anat ben lluny podent-se retirar tan jove i per la porta gran.
ResponEliminaÉs el meu gurú. I aquest poema és un bàsic per a mi. Petons, petons, petons (i tu, no et calçaràs les sabates vermelles???)
ResponEliminaMés lluny dels arbres caiguts que ara ens empresonen! si sempre anar ben lluny i no aturar-nos!
ResponEliminaDissortat:Sí, sobretot quan són els teus mateixos els que et poden fer mal^-^.
ResponEliminaLo Marraco: Quanta raó que tens!te'n adones de la lletra de les seves cançons, la importància que tenen?
La RaTeta Miquey:^.^ Ho provaré.Últimament em queda un pa cru...Petons per tu nena!!!
Elvira FR:Oh que maco! Quanta raó...Més lluny, més lluny!
me encantó este viaje ,maria... un besito
ResponEliminacom sempre en les lletres de Lluis Llach s'ha de llegir entre linies i buscar el doble sentit! canço genial per un cantautor genial!
ResponElimina