dimarts, 29 de desembre del 2009

Quan els propis sentiments et traeixen...



De vegades els propis sentiments em traeixen,però em dic a mi mateixa...

"Més lluny, heu d’anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l’avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s’acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes."
Lluís Llach."Viatge a Ítaca"

7 comentaris:

  1. Moltes vegades i perillosament, els sentiments ens traïxen, però hi ha sentiments que no es poden ocultar. Són massa intensos.

    ResponElimina
  2. El Lluís si que ha anat ben lluny podent-se retirar tan jove i per la porta gran.

    ResponElimina
  3. És el meu gurú. I aquest poema és un bàsic per a mi. Petons, petons, petons (i tu, no et calçaràs les sabates vermelles???)

    ResponElimina
  4. Més lluny dels arbres caiguts que ara ens empresonen! si sempre anar ben lluny i no aturar-nos!

    ResponElimina
  5. Dissortat:Sí, sobretot quan són els teus mateixos els que et poden fer mal^-^.
    Lo Marraco: Quanta raó que tens!te'n adones de la lletra de les seves cançons, la importància que tenen?
    La RaTeta Miquey:^.^ Ho provaré.Últimament em queda un pa cru...Petons per tu nena!!!
    Elvira FR:Oh que maco! Quanta raó...Més lluny, més lluny!

    ResponElimina
  6. me encantó este viaje ,maria... un besito

    ResponElimina
  7. com sempre en les lletres de Lluis Llach s'ha de llegir entre linies i buscar el doble sentit! canço genial per un cantautor genial!

    ResponElimina