I tant que sí sobreviuràs! és el primer cop que vinc a fer-te una visita més que res per què no et coneixia....és que m'he apuntat al blocaire invisible i estic fent un tomb pels blocs...m'ha agrada molt el nom : Somnis de plastilina bé a veure qui ens tocarà de blocaire invisible. Bé ja aniré passant.
El problema de fugir, és que molt que es faci un al final acaba per trobar-se, no es pot fugir d'un mateix, i si no es canvia tota fugida no és més que l'inici del que ens ha fet fugir..
Ja saps que jo escric molt sobre "escapar", i de fet ho faig. Sempre tenim algun lloc per poder evadir-nos. Però hem de saber quan podem fer-ho. El perquè, ja el sabem.
Elvira FR:És un bon misteri.No sé pas qui tocarà.Gràcies per la teva visita.He passat per casa teva.^-^. Sauze:Gracias bonita. Me gusta tu canción. Marta:Gràcies per deixar-me-les. Sisco: No ho és, no. Josep:Molt bona la teva cançoneta també. María:Ho intentaré.Si ho aconsegueixo, ja t'avisaré. Molon labe:Tens raó.Davant els teus raonaments, només em puc rendir... Xitus :Escoltant guitarres^-^... jordi:Doncs hi hauré d'anar...ja tinc dos llocs.L'Empordà i la pastisseria^-^. Dissortat:Et funciona escapar escrivint? Òscar:Molts ens sentim així, oi?Moltes gràcies. wizard:Quina sorpresa!Tinc ganes de veure que és...^-^.Ets un mag.
I tant que sí sobreviuràs! és el primer cop que vinc a fer-te una visita més que res per què no et coneixia....és que m'he apuntat al blocaire invisible i estic fent un tomb pels blocs...m'ha agrada molt el nom : Somnis de plastilina bé a veure qui ens tocarà de blocaire invisible. Bé ja aniré passant.
ResponEliminaYo también necesito eso a veces, maria. te dejo una canción que deja un mensaje muy lindo. un besito, guapa.
ResponEliminahttp://www.youtube.com/watch?v=jPqDPLvEOdA
Et deixo les meves ales de papallona :) Ànims!
ResponEliminaSi fos tan fàcil.....
ResponEliminaSí, segur que sobreviuràs http://www.youtube.com/watch?v=ZBR2G-iI3-I
ResponEliminaJo tambe vull anar-hi. Que mai et tallen les ales per fer el que vols. Un beset.
ResponEliminaEl problema de fugir, és que molt que es faci un al final acaba per trobar-se, no es pot fugir d'un mateix, i si no es canvia tota fugida no és més que l'inici del que ens ha fet fugir..
ResponEliminaEvadeix-te a base de guitarra distorsionada jeje
ResponEliminaquant necessites fugir el millor es unbon passeig per la costa de l'empordà!!!!!
ResponEliminaJa saps que jo escric molt sobre "escapar", i de fet ho faig. Sempre tenim algun lloc per poder evadir-nos. Però hem de saber quan podem fer-ho. El perquè, ja el sabem.
ResponEliminaM'ha agradat molt aquesta versió de Cake del "I will survive". Bona supervivència, jo també em sento així sovint, ànims!
ResponEliminaT'esperava a la meva taberna i has aparegut. Vine amb mi petita. Tinc algo per a tu
ResponEliminaElvira FR:És un bon misteri.No sé pas qui tocarà.Gràcies per la teva visita.He passat per casa teva.^-^.
ResponEliminaSauze:Gracias bonita. Me gusta tu canción.
Marta:Gràcies per deixar-me-les.
Sisco: No ho és, no.
Josep:Molt bona la teva cançoneta també.
María:Ho intentaré.Si ho aconsegueixo, ja t'avisaré.
Molon labe:Tens raó.Davant els teus raonaments, només em puc rendir...
Xitus :Escoltant guitarres^-^...
jordi:Doncs hi hauré d'anar...ja tinc dos llocs.L'Empordà i la pastisseria^-^.
Dissortat:Et funciona escapar escrivint?
Òscar:Molts ens sentim així, oi?Moltes gràcies.
wizard:Quina sorpresa!Tinc ganes de veure que és...^-^.Ets un mag.