divendres, 25 de desembre de 2009

In my defence...




Escapant del Nadal, en legítima defensa.
(Dibuix de Banksy)

7 comentaris:

  1. Ja queda menys. Ahir va ser horrible, si ho dic al meu blog em defenestraran. Unes hores i ja ho tindrem. Després, en el meu cas, només quedarà Reis, però llavors almenys em cau una mica de pasta. Entenc que em paguen diners, no per la tradició, sinó perquè assisteixi al darrer dinar.

    ResponElimina
  2. XeXu:Per mi va ser etern i sempre amb aquell patiment constant de quan s'acabarà.I omplint la panxa una vegada i una altra.^-^
    A tu et queda poquet...quina enveja.
    Jo possiblement algun dia més,no sé exactament quin,i per Reis també.Bufff!!Que et sigui lleuger^-^.

    ResponElimina
  3. Jo ja no tinc aquests compromisos familiars. Només un sopar totalment informal amb els meus pares. De tota manera el Nadal em resulta molt fastigós. Si faig alguna cosa és pel meu fill, i no és que li pose molta èmfasi. I queda el pitjor per a mi, el Cap d'Any. Això d'un any més...

    ResponElimina
  4. Tothom vol escapar de les festes...

    ResponElimina
  5. Dissortat:Em sembla que enlloc de començar l'any en bon peu, ja comença a fer-se repetitiu,com si ja ho haguéssim viscut.

    Cesc :Si, molts...^-^.

    ResponElimina
  6. Llegint els blogs cada cop vec més clar que el nadal actua com a espadat i la gent com a leming, és una pura relació amor-odi, i com deia aquell cada cop més llum, perquè ja sé sap que les llums atreuen a la gent....

    ResponElimina
  7. Molon labe:I massa que ens atrauen...tan que i xoquen i tot.

    ResponElimina