divendres, 13 de novembre del 2009

Prou de sentir-se un així...


Avui em sento així...
No pot ser, haig de deixar d'endur-me la feina a casa.

13 comentaris:

  1. Disfruta d'aquestes coses petites que són tan aprop teu. Hi ha un univers aqui al costat, maca. És tot teu!! No pensis en demà, hi ha tot un dia infinit per a tu.

    ResponElimina
  2. La feina és la feina i l'estona de estar a casa doncs aixó, és bo separar una cosa de l'altre i per damunt de tot: Tenim que viure!!

    ResponElimina
  3. Jo me la duc també a casa bastants vegades, però són coses com infarts als 34 anys, (com l'última nit), o tràfecs de 23... de totes maneres cal deixar el treball en el seu lloc. Molt difícil en alguns casos, però imprescindible per a viure una mica millor. Una abraçada, wapa.

    ResponElimina
  4. Quan posis un peu fora de l'edifici on treballis, has de fer-ho només amb el que carregaves en arribar. El bolso, qui sap si el tupper, alguna carpeta... però les cabòries i els problemes s'han de quedar allà. I més si és divendres. Jo avui he marxat pensant-hi massa, però després se'm va passant. Dilluns serà un altre dia.

    ResponElimina
  5. El meu tiet ho té molt clar això. Jo com a professor vulgui o no vulgui m'enduc la feina a casa, per corregir. Però la meva idea és no fer-ho. El tema és quan no ho decidim, sinó que anem carregats d'energies negatives. Llavors només queda un remei, descarregar de forma sana. Idees? ;)

    ResponElimina
  6. Carai et semps com una pilota desinflada?? doncs obre la finestra i que l'aire de la ciutat et torni a inflar, per cert no com a pilota ;)

    ResponElimina
  7. Anims! Surt i diverteix-te. La feina s'ha de quedar a la oficina, i no pas a casa. La teva salut ho agraira :-)

    Petons! :-)

    ResponElimina
  8. És la feia o algunes persones que tens/pateixes a la feina?

    ResponElimina
  9. És la feina o algunes persones que tens/pateixes a la feina?

    ResponElimina
  10. wizard:Gràcies per les teves paraules dolces...

    Sisco: S'ha de separar, és veritat.I viure!

    Dissortat:Ja ho veig! tu ets d'aquells petits àngels de la guarda que passen desapercebuts i només els tenim en compte quan us necessitem.Moltes gràcies a l'avançada^-^.

    XeXu:És veritat,s'ha de fer.Ho provaré.Demà serà un altre dia^-^.Gràcies.

    Xitus:Quan coneguis noves idees per descarregar aquesta energia negativa,me les passaràs?Les podem compertir...

    Molon labe:M'apunto el teu consell.Ja et diré si em funciona.

    DooMMasteR:Feina fora...hi ha vida després de la feina.Moltes gràcies pels teus consells.^-^

    Josep:Estic envoltada de déus...^-^

    ResponElimina
  11. Coincideixo plenament amb el que t'ha dit en XeXu. Quan surts per la porta t'has de dur només l'imprescindible, la resta s'ha de quedar allà. Ja sé que és fàcil de dir, ens passa a tots que acabem emportant les coses a casa però hem d'aprendre a dir NO.
    Desitjo que l'aire d'aquest bonic cap de setmana, t'hagi revifat!
    Un petonet... i bona setmana, wapa!
    ;)))

    ResponElimina