dissabte, 7 de novembre de 2009

Perdent el temps sense voler...




No puc...
No vull...
Però amb l'edat, perdo més el temps.
I el mal és que no m'importa.

15 comentaris:

  1. Si és el temps de la foto, t'equivoques: no és temps perdut, és guanyat.

    ResponElimina
  2. tiempo perdido es tiempo ganado para ti, y eso no hay quien te lo quite.
    un beso maria

    ResponElimina
  3. Un minut sempre dura 60 segons, facis el que facis, o encara que no facis res de res... Un cop ha passat, ha estat temps perdut o guanyat? Això sempre seran interpretacions personals...

    ResponElimina
  4. Per cert, quina edat tens? Ai, potser no hauria de fer preguntes indiscretes. Pots mentir, que aquí no es nota...

    ResponElimina
  5. Mira bé petita. Has perdut el temps? Mira, mira. Hi ha un arc de colors al cel. És per tot el que has fet per nosaltres...i per tu

    ResponElimina
  6. viure i més viure... mai perdre. En tot hi ha una victòria: la victòria íntima de cadascú i això no ens ho pot treure ningú. M'ha agradat llegir-te el blog! ricard99 d'última ronda(blog)

    ResponElimina
  7. Si no t'importa no t'has de preocupar de res. És preocupant quan ho notes i cada segon perdut que passa et pesa.

    ResponElimina
  8. Com diu en Xexu, si no t'importa és que no l'has perdut. Jo amb l'edat perdo menys el temps. Ara tinc una preocupació menys ... ;-)

    ResponElimina
  9. Amb el pas del temps moltes coses que abans consideravem importants ens adonem que no ho eren gens ni mica, i tenim unes altres prioritats que es tornen més importants per nosaltres.

    ResponElimina
  10. Ahh, ja ho deien, no és que ens morim, és que acabem per no donar importància a res i ens desfem en aquesta mar d'indiferència...

    ResponElimina
  11. No crec que amb els anys es perda més el temps, només canvia la manera d'ocupar-lo. Fem altres coses que ens fan pensar que qualsevol temps passat va ser millor, però perquè enyorem la "joventut". Llavors no teníem suficient temps per a fer totes les coses que volíem. Ara tot sembla més "pausat", encara que seguim fent, en moltes ocasions, el mateix.

    ResponElimina
  12. Ais, Maria, que últimament arribo tard a comentar, és per manca temporal d'internet...!Jo reconec que sóc intolerant amb mi, en quant a "perdre el temps", tot i que en el fons, no el perdem, sinó que recarreguem força, i deixem anar males vibracions, i ho posem tot a lloc, en aquests moments...Veig que ens regales un bocí de tu...!

    ResponElimina
  13. Perdut? Amb l'edat t'adones que ho és tot menys temps perdut!
    :)

    ResponElimina
  14. M'he llegit cadascun dels vostres comentaris i estic molt agraïda per les vostres opinions.Us prometo que les tindré totes molt present quan decideixi no fer res,bé no fer res no, viuré! partícula: ho veuré com temps guanyat.

    Sauze:Tiempo ganado.Me lo escribiré en mi mente.

    Òscar:60 segons, 60 minuts, 60 anys? És una petita broma.Començo per ...

    wizard:Buscaré aquest arc de colors.Molt dolç

    Anònim:Ricard a partir d'ara viuré encara que perdi el temps.Gràcies per la teva visita.Buscaré el teu blog...Benvingut a casa^-^
    ddriver:Vivim al màxim, d'acord?

    XeXu:Però de vegades ho notes i et pesa i encara que no t'importi va creixent...

    Asimetrich :T'imitaré.

    Sisco: Oi que sí?A mi també em passa.M'està passant...

    Molon labe:No vull caure en aquest espiral, però...
    Dissortat :Sí, més tranquil·let,més calmat i anar fent.Així m'ho prendré.^-^

    Xitus :Ens deixem anar...per recarregar les piles.^-^(Res de l'altre món)
    Violette: A partir d'ara guanyat.

    ResponElimina