Un minut sempre dura 60 segons, facis el que facis, o encara que no facis res de res... Un cop ha passat, ha estat temps perdut o guanyat? Això sempre seran interpretacions personals...
viure i més viure... mai perdre. En tot hi ha una victòria: la victòria íntima de cadascú i això no ens ho pot treure ningú. M'ha agradat llegir-te el blog! ricard99 d'última ronda(blog)
Amb el pas del temps moltes coses que abans consideravem importants ens adonem que no ho eren gens ni mica, i tenim unes altres prioritats que es tornen més importants per nosaltres.
No crec que amb els anys es perda més el temps, només canvia la manera d'ocupar-lo. Fem altres coses que ens fan pensar que qualsevol temps passat va ser millor, però perquè enyorem la "joventut". Llavors no teníem suficient temps per a fer totes les coses que volíem. Ara tot sembla més "pausat", encara que seguim fent, en moltes ocasions, el mateix.
Ais, Maria, que últimament arribo tard a comentar, és per manca temporal d'internet...!Jo reconec que sóc intolerant amb mi, en quant a "perdre el temps", tot i que en el fons, no el perdem, sinó que recarreguem força, i deixem anar males vibracions, i ho posem tot a lloc, en aquests moments...Veig que ens regales un bocí de tu...!
M'he llegit cadascun dels vostres comentaris i estic molt agraïda per les vostres opinions.Us prometo que les tindré totes molt present quan decideixi no fer res,bé no fer res no, viuré! partícula: ho veuré com temps guanyat.
Sauze:Tiempo ganado.Me lo escribiré en mi mente.
Òscar:60 segons, 60 minuts, 60 anys? És una petita broma.Començo per ...
wizard:Buscaré aquest arc de colors.Molt dolç
Anònim:Ricard a partir d'ara viuré encara que perdi el temps.Gràcies per la teva visita.Buscaré el teu blog...Benvingut a casa^-^ ddriver:Vivim al màxim, d'acord?
XeXu:Però de vegades ho notes i et pesa i encara que no t'importi va creixent...
Asimetrich :T'imitaré.
Sisco: Oi que sí?A mi també em passa.M'està passant...
Molon labe:No vull caure en aquest espiral, però... Dissortat :Sí, més tranquil·let,més calmat i anar fent.Així m'ho prendré.^-^
Xitus :Ens deixem anar...per recarregar les piles.^-^(Res de l'altre món) Violette: A partir d'ara guanyat.
Si és el temps de la foto, t'equivoques: no és temps perdut, és guanyat.
ResponEliminatiempo perdido es tiempo ganado para ti, y eso no hay quien te lo quite.
ResponEliminaun beso maria
Un minut sempre dura 60 segons, facis el que facis, o encara que no facis res de res... Un cop ha passat, ha estat temps perdut o guanyat? Això sempre seran interpretacions personals...
ResponEliminaPer cert, quina edat tens? Ai, potser no hauria de fer preguntes indiscretes. Pots mentir, que aquí no es nota...
ResponEliminaMira bé petita. Has perdut el temps? Mira, mira. Hi ha un arc de colors al cel. És per tot el que has fet per nosaltres...i per tu
ResponEliminaviure i més viure... mai perdre. En tot hi ha una victòria: la victòria íntima de cadascú i això no ens ho pot treure ningú. M'ha agradat llegir-te el blog! ricard99 d'última ronda(blog)
ResponEliminaaquesta foto.....
ResponEliminaSi no t'importa no t'has de preocupar de res. És preocupant quan ho notes i cada segon perdut que passa et pesa.
ResponEliminaCom diu en Xexu, si no t'importa és que no l'has perdut. Jo amb l'edat perdo menys el temps. Ara tinc una preocupació menys ... ;-)
ResponEliminaAmb el pas del temps moltes coses que abans consideravem importants ens adonem que no ho eren gens ni mica, i tenim unes altres prioritats que es tornen més importants per nosaltres.
ResponEliminaAhh, ja ho deien, no és que ens morim, és que acabem per no donar importància a res i ens desfem en aquesta mar d'indiferència...
ResponEliminaNo crec que amb els anys es perda més el temps, només canvia la manera d'ocupar-lo. Fem altres coses que ens fan pensar que qualsevol temps passat va ser millor, però perquè enyorem la "joventut". Llavors no teníem suficient temps per a fer totes les coses que volíem. Ara tot sembla més "pausat", encara que seguim fent, en moltes ocasions, el mateix.
ResponEliminaAis, Maria, que últimament arribo tard a comentar, és per manca temporal d'internet...!Jo reconec que sóc intolerant amb mi, en quant a "perdre el temps", tot i que en el fons, no el perdem, sinó que recarreguem força, i deixem anar males vibracions, i ho posem tot a lloc, en aquests moments...Veig que ens regales un bocí de tu...!
ResponEliminaPerdut? Amb l'edat t'adones que ho és tot menys temps perdut!
ResponElimina:)
M'he llegit cadascun dels vostres comentaris i estic molt agraïda per les vostres opinions.Us prometo que les tindré totes molt present quan decideixi no fer res,bé no fer res no, viuré! partícula: ho veuré com temps guanyat.
ResponEliminaSauze:Tiempo ganado.Me lo escribiré en mi mente.
Òscar:60 segons, 60 minuts, 60 anys? És una petita broma.Començo per ...
wizard:Buscaré aquest arc de colors.Molt dolç
Anònim:Ricard a partir d'ara viuré encara que perdi el temps.Gràcies per la teva visita.Buscaré el teu blog...Benvingut a casa^-^
ddriver:Vivim al màxim, d'acord?
XeXu:Però de vegades ho notes i et pesa i encara que no t'importi va creixent...
Asimetrich :T'imitaré.
Sisco: Oi que sí?A mi també em passa.M'està passant...
Molon labe:No vull caure en aquest espiral, però...
Dissortat :Sí, més tranquil·let,més calmat i anar fent.Així m'ho prendré.^-^
Xitus :Ens deixem anar...per recarregar les piles.^-^(Res de l'altre món)
Violette: A partir d'ara guanyat.