dissabte, 31 d’octubre de 2009

Imatges que em treuen les paraules de la boca...


És dolç que encara hi hàgi gent que pensa en els casaments i en l'amor etern,però no em díreu que no és millor aquest pastisset tan, tan...mmm
Sense paraules^-^

15 comentaris:

  1. Casaments eterns??????? Amor etern??? Doncs sí, s'ho creuen. Pregunta-li a la meva parella i t'ho dirà. En el món té que haver molta diversitat.
    I comence a kurrar demà, estimada Maria, tho conte allà al Bosc de la Llarga Espera ;-)

    ResponElimina
  2. Jo hi creia en l'amor etern. En els casaments mai hi he cregut. Però en aquests moments crec en el pastís que ens has regalat jeje!

    ResponElimina
  3. l'amor etern jajajajja com no siui al Barça!!!
    Avui surt un dels teus taxis al bloc

    ResponElimina
  4. porqué no pensar todo eso mientras saboreamos pasteles como este??
    besos dulces

    ResponElimina
  5. Doncs tot i que a mi m'agrda més el salat que el dolç, aquest pastís fa molt bona pinta...

    ResponElimina
  6. No sóc fanàtic dels dolços, però conec un parell de pastisseries-confiteries amb una decoració, uns olors, uns sons i un ambient que et transporten a un món de meravella.

    Per sort sóc hipoglucèmic.

    ResponElimina
  7. Ja ho diuen davant un promesa futura sempre millor el dolç present, i sempre hi haurà un futur per recordar-lo, amb presents com aquests poc ens interesaran els futurs que ens puguin prometre...

    ResponElimina
  8. dolç es el que a nosaltres ens fa somriure...

    ResponElimina
  9. Dissortat:Felicitats pel teu amor etern, doncs...

    Xitus:T'entenc perfectament.Jo també prefereixo creure en el dolç que tinc al davant.jejeje

    ddriver:Saps què?Tinc un somni...pujar en el teu taxi^-^jejeje

    Sauze :Estan buenos verdad?^-^

    Cesc:Te'n deixo un trosset...^-^

    Josep :I a on són aquestes pastisseries?No et tallis...Llàstima la teva hipoglucèmia.Però,no et pots provar ni una miqueta?

    bicicleta_zine:Me gustan mucho tus bicis.Muchas gracias por pasar, por tu visita.Continuaré visitando tu mundo.

    Molon labe:És veritat.Val més el present...Bones reflexions les teves.

    mariona:Somriure i entrar en gana, no creus?^-^

    ResponElimina
  10. Amb aquest pastisset.Quí no descubreix tot lo bó? Ets un pastisset maduixer!! Muakaaa

    ResponElimina
  11. Tens raó!, mmm... una imatge de vegades, val més que mil paraules.
    Ara m'has fet venir gana!
    Gràcies pels comentaris i les visites!

    :D

    ResponElimina
  12. wizard :Et convido a un patisset farcit de maduixes...
    Helena Arumi:Gràcies a tu per escriure aquelles reflexions que sempre fan pensar^-^.

    ResponElimina
  13. Doncs a mi el dolç tampoc em diu gran cosa.

    I si que crec en l'amor etern, el que potser canvia és a qui va dirigit. ah! i digue-me egolatra, però jo m'estimaré sempre a mi mateix. Qui ho faria si no?

    ResponElimina
  14. Mecatxis: Es clar que no.Es que si no ens estimem nosaltres mateixos qui ho farà?^-^

    ResponElimina