És dolç que encara hi hàgi gent que pensa en els casaments i en l'amor etern,però no em díreu que no és millor aquest pastisset tan, tan...mmm Sense paraules^-^
Casaments eterns??????? Amor etern??? Doncs sí, s'ho creuen. Pregunta-li a la meva parella i t'ho dirà. En el món té que haver molta diversitat. I comence a kurrar demà, estimada Maria, tho conte allà al Bosc de la Llarga Espera ;-)
No sóc fanàtic dels dolços, però conec un parell de pastisseries-confiteries amb una decoració, uns olors, uns sons i un ambient que et transporten a un món de meravella.
Ja ho diuen davant un promesa futura sempre millor el dolç present, i sempre hi haurà un futur per recordar-lo, amb presents com aquests poc ens interesaran els futurs que ens puguin prometre...
I si que crec en l'amor etern, el que potser canvia és a qui va dirigit. ah! i digue-me egolatra, però jo m'estimaré sempre a mi mateix. Qui ho faria si no?
Casaments eterns??????? Amor etern??? Doncs sí, s'ho creuen. Pregunta-li a la meva parella i t'ho dirà. En el món té que haver molta diversitat.
ResponEliminaI comence a kurrar demà, estimada Maria, tho conte allà al Bosc de la Llarga Espera ;-)
Jo hi creia en l'amor etern. En els casaments mai hi he cregut. Però en aquests moments crec en el pastís que ens has regalat jeje!
ResponEliminal'amor etern jajajajja com no siui al Barça!!!
ResponEliminaAvui surt un dels teus taxis al bloc
porqué no pensar todo eso mientras saboreamos pasteles como este??
ResponEliminabesos dulces
Doncs tot i que a mi m'agrda més el salat que el dolç, aquest pastís fa molt bona pinta...
ResponEliminaNo sóc fanàtic dels dolços, però conec un parell de pastisseries-confiteries amb una decoració, uns olors, uns sons i un ambient que et transporten a un món de meravella.
ResponEliminaPer sort sóc hipoglucèmic.
que hermoso blog..
ResponEliminasaludos
vane
Ja ho diuen davant un promesa futura sempre millor el dolç present, i sempre hi haurà un futur per recordar-lo, amb presents com aquests poc ens interesaran els futurs que ens puguin prometre...
ResponEliminadolç es el que a nosaltres ens fa somriure...
ResponEliminaDissortat:Felicitats pel teu amor etern, doncs...
ResponEliminaXitus:T'entenc perfectament.Jo també prefereixo creure en el dolç que tinc al davant.jejeje
ddriver:Saps què?Tinc un somni...pujar en el teu taxi^-^jejeje
Sauze :Estan buenos verdad?^-^
Cesc:Te'n deixo un trosset...^-^
Josep :I a on són aquestes pastisseries?No et tallis...Llàstima la teva hipoglucèmia.Però,no et pots provar ni una miqueta?
bicicleta_zine:Me gustan mucho tus bicis.Muchas gracias por pasar, por tu visita.Continuaré visitando tu mundo.
Molon labe:És veritat.Val més el present...Bones reflexions les teves.
mariona:Somriure i entrar en gana, no creus?^-^
Amb aquest pastisset.Quí no descubreix tot lo bó? Ets un pastisset maduixer!! Muakaaa
ResponEliminaTens raó!, mmm... una imatge de vegades, val més que mil paraules.
ResponEliminaAra m'has fet venir gana!
Gràcies pels comentaris i les visites!
:D
wizard :Et convido a un patisset farcit de maduixes...
ResponEliminaHelena Arumi:Gràcies a tu per escriure aquelles reflexions que sempre fan pensar^-^.
Doncs a mi el dolç tampoc em diu gran cosa.
ResponEliminaI si que crec en l'amor etern, el que potser canvia és a qui va dirigit. ah! i digue-me egolatra, però jo m'estimaré sempre a mi mateix. Qui ho faria si no?
Mecatxis: Es clar que no.Es que si no ens estimem nosaltres mateixos qui ho farà?^-^
ResponElimina