diumenge, 11 d’octubre del 2009

Arcs de somnis...



Si veieu un arc de Sant Martí, no aparteu la vista...

8 comentaris:

  1. :D mmmm tinc la sensació d'haver escoltat aquesta cançó no fa molt... mmmm ;)!

    ResponElimina
  2. Me encanta los arcoiris, y contar cada uno de sus colores; es como un lienzo donde los colores se superponen unos a otros, uno crea nuevos colores... así debemos hacer con el arco iris, crear sensaciones nuevas a través de la mezcla de lo que podemos ver, sentir que nada es igual...y eso es bonito.
    un beso multicolor

    ResponElimina
  3. Quina versió més curiosa, no l'havia sentida mai. Són macos els arcs de Sant Martí, quan apareixen són espectaculars.

    ResponElimina
  4. XeXu, potser en deuries veure algun per Escòcia. Quan jo hi vaig ser a l'abril, en recordo un d'espectacular pujant per la riba dreta del Loch Lommond :)

    ResponElimina
  5. El meu fillet flipa ambs els arcs de sant Martí. Surten tan poques vegades! Jo li conte que són camins a llocs bonics...

    ResponElimina
  6. Xitus:Oi que és bonica?Doncs simplement és una versió de la pel·lícula "El mag d'Oz".

    Sauze: Uaau chica,cuando describes sensaciones eres la mejor^-^!jejeje

    XeXu: Sí, que són espectaculars.La vaig sentir l'altre dia a "Afers exteriors".Ja l'havia sentit abans,però no sabia qui la cantava.Es deia: Israel Kamakawiwo.Bona veu. Llàstima!

    Dissortat: Doncs explica-li,segons diuen, el lloc on comença l'arc hi ha una olla plena de monedes d'or^-^.Per mi que el tresor ja es en la nostra vista...

    ResponElimina
  7. No conozco nada de Frances, pero este tema en ingles, es igualmente maravilloso en cualquier lengua, incluso para los que desconocen su significado por una barrera de la lengua.

    ResponElimina
  8. l altre dia feia sol, plovia al clot i l arc de Sant Marti, s'enfilava al fons del carrer Valencia com si volgues arribar a dalt de la sagrada familia... em va agradar, feia tempssss que no el veia

    ResponElimina