En última instància sí. Coincideixo no obstant amb que es pot comptar amb altra gent i n'hi ha que ben valuosa, amb qui obrir-te amb confiança sense por.
Ostres. Si les coses depenguessin només de mi, la meva vida seria un caos!
Els moments de felicitat que recordo són sempre al costat d'algú, que m'hi ha acompanyat. Jo necessito comptar amb els demés, i estic predisposat a que em fallin de tant en tant. No busco amistats perfectes ni companys(es) incondicionals.
Caminar per la vida amb els meus peus, però amb les mans ben agafades a altra gent, suportant-nos i ajudant-nos mútuament. Voluntàriament, sense coartar la llibertat de ningú a seguir un camí diferent.
Primer de tot,us volia donar les gràcies per entrar^-^. Sauze:Sí, que nos condiciona a nuestra manera de actuar.Yo también lo pienso.Me gustan tus reflexiones. Núria, Xexu:Cuideu-los molt i disfruteu d'ells. Cesc: Benvingut siguis^-^.Arribarà un dia que aquest sentiment desapareixerà. Si més no ho espero... Sebastián Pérez:Es que si te fijas, des de que has puesto una niña en tus tiras incluso hay más color, jejeje.Cómo nos gustan!Sigue así^-^. Xitus: Sí que n'hi ha, Xitus. Però s'amaguen molt bé.jejeje Mecatxis: M'agrada com ho descrius.^-^Sona tan bonic...
La experiencia es un grado de aprendizaje en la vida, aunque a veces nos condiciona.
ResponEliminabesoss..
vols dir? jo compto amb pocs però bons amics, i sé del cert que puc comptar-hi, és una bona sensació
ResponEliminaJo coincideixo amb la Núria, hi ha gent amb la que es pot comptar, i quan hi confies plenament, no hi ha res millor.
ResponEliminaPer desgràcia és així i fot eh...
ResponEliminalas mujeres son siempre protagonistas.Y a nosotros nos encanta :)
ResponEliminaUn beso!
En última instància sí. Coincideixo no obstant amb que es pot comptar amb altra gent i n'hi ha que ben valuosa, amb qui obrir-te amb confiança sense por.
ResponEliminaOstres. Si les coses depenguessin només de mi, la meva vida seria un caos!
ResponEliminaEls moments de felicitat que recordo són sempre al costat d'algú, que m'hi ha acompanyat. Jo necessito comptar amb els demés, i estic predisposat a que em fallin de tant en tant. No busco amistats perfectes ni companys(es) incondicionals.
Caminar per la vida amb els meus peus, però amb les mans ben agafades a altra gent, suportant-nos i ajudant-nos mútuament. Voluntàriament, sense coartar la llibertat de ningú a seguir un camí diferent.
Primer de tot,us volia donar les gràcies per entrar^-^.
ResponEliminaSauze:Sí, que nos condiciona a nuestra manera de actuar.Yo también lo pienso.Me gustan tus reflexiones.
Núria, Xexu:Cuideu-los molt i disfruteu d'ells.
Cesc: Benvingut siguis^-^.Arribarà un dia que aquest sentiment desapareixerà. Si més no ho espero...
Sebastián Pérez:Es que si te fijas, des de que has puesto una niña en tus tiras incluso hay más color, jejeje.Cómo nos gustan!Sigue así^-^.
Xitus: Sí que n'hi ha, Xitus. Però s'amaguen molt bé.jejeje
Mecatxis: M'agrada com ho descrius.^-^Sona tan bonic...
Sóc dels que pensa que sempre hi ha uns pocs amb els qui pots comptar. Deu ser manca d'experiència? ;-)
ResponEliminaAsimetrich: Tot el contrari.És experiència positiva^-^.Cuida'ls molt.
ResponEliminaje, las mujeres son la razon de nuestra perdida de razon
ResponEliminaque lindo es perder la cabeza por un corazon
Pocs i ben avinguts...! S'amaguen com les bones tòfones jejeje!!
ResponElimina