Mmm en primer lloc, agraïr-te la teva resposta anterior...Jo tb em sento afortunat de poder-te llegir :) Ja ho saps. Espero poder aprendre moltes coses (el que em queda!!), i adquirir saviesa ;) tot i que quan penso en savis, imagino vellets amb barba, i de moment en tinc 28. El que m'inspira el teu post, és que jo ara desitjo en canvi ser espectador...Deixar que la vida em porti ;) Fa temps que no ho faig. Petonets barcelonins!!
Veig l'etiqueta del post, "Típic de mi", després de llegir el text i juraria que t'has omplert de determinació. Endavant les atxes!. Ben fet, cal agafar el toro per les banyes!. ;-)
XeXu:Saps què passa?L'estrip em va recomanar un llibre per fer front a totes aquestes frustracions de la vida diària.I ara l'he començat...es diu "Guerreros de la roca"^-^.Ja et diré si em funciona.De moment em sento igual jejejje.
Xitus:Me'n alegro molt.Doncs sigues espectador^-^. I deixa't portar...a veure on et porta la vida.Ja ens ho diràs^-^. També hi ha savis joves...jejeje.
Asimetrich:Sí, potser.Plena d'optimisme.(Almenys avui,Jejejej. Saps què? sempre que sento aquesta frase "endavant les atxes!" em recorda al Sr. Marcel·lí.No sé si el coneixes...( de la ràdio).
- assumpta -: Sí que és veritat.La decissió final sempre l'acabem prenent nosaltres.Gràcies.
partícula elemental:Què ets la lluna, tu?jejejej^-^.M'agraden les teves històries.
Sauze:Estoy de acuerdo contigo.Tener estas sensaciones te llenan de energia.^.^
Caram, aquest post destil·la optimisme! Potser t'ha passat una cosa molt bona!
ResponEliminaMmm en primer lloc, agraïr-te la teva resposta anterior...Jo tb em sento afortunat de poder-te llegir :) Ja ho saps. Espero poder aprendre moltes coses (el que em queda!!), i adquirir saviesa ;) tot i que quan penso en savis, imagino vellets amb barba, i de moment en tinc 28. El que m'inspira el teu post, és que jo ara desitjo en canvi ser espectador...Deixar que la vida em porti ;) Fa temps que no ho faig.
ResponEliminaPetonets barcelonins!!
Veig l'etiqueta del post, "Típic de mi", després de llegir el text i juraria que t'has omplert de determinació. Endavant les atxes!. Ben fet, cal agafar el toro per les banyes!. ;-)
ResponEliminaLa vida ens marca un destí, però som nosaltres qui hem d'anar triant el camí que volem escollir per arribar-hi.
ResponEliminaÀnims i petons!
;)
Ets un sol.
ResponEliminaMe encanta la sensación de respirar aire fresco y observar esas nubes...
ResponEliminael impulso del columpio es la voluntad de uno mismo para superar obstáculos.
besoss
XeXu:Saps què passa?L'estrip em va recomanar un llibre per fer front a totes aquestes frustracions de la vida diària.I ara l'he començat...es diu "Guerreros de la roca"^-^.Ja et diré si em funciona.De moment em sento igual jejejje.
ResponEliminaXitus:Me'n alegro molt.Doncs sigues espectador^-^. I deixa't portar...a veure on et porta la vida.Ja ens ho diràs^-^.
També hi ha savis joves...jejeje.
Asimetrich:Sí, potser.Plena d'optimisme.(Almenys avui,Jejejej.
Saps què? sempre que sento aquesta frase "endavant les atxes!" em recorda al Sr. Marcel·lí.No sé si el coneixes...( de la ràdio).
- assumpta -: Sí que és veritat.La decissió final sempre l'acabem prenent nosaltres.Gràcies.
partícula elemental:Què ets la lluna, tu?jejejej^-^.M'agraden les teves històries.
Sauze:Estoy de acuerdo contigo.Tener estas sensaciones te llenan de energia.^.^
cal prendre part de la vida a cada moment
ResponEliminaJesús M. Tibau: Sí senyor,per això tu molta sort amb el teu projecte^-^.
ResponElimina