Suposo que els records que van acompanyats d'emocions (bones o dolentes) deixen una empremta més profunda al cervell...
No sé perquè, però molt de tant en tant, en una d'aquelles nits que no puc dormir, em comencen a venir al cap records de coses que vaig fer malament fa molts anys i les sensacions de vergonya, por, pena, etc, són tant fortes com si tot plegat m'hagués passat ahir...
Joan:Si et consola saber-ho, a mi també em passa, de vegades.És que els records sempre queden tan ben amagats. XeXu:Costa massa... jordimasfepesa:Doncs sí,tens tota la raó.I molt ben encertada^-^.
Suposo que els records que van acompanyats d'emocions (bones o dolentes) deixen una empremta més profunda al cervell...
ResponEliminaNo sé perquè, però molt de tant en tant, en una d'aquelles nits que no puc dormir, em comencen a venir al cap records de coses que vaig fer malament fa molts anys i les sensacions de vergonya, por, pena, etc, són tant fortes com si tot plegat m'hagués passat ahir...
Costa més oblidar que recordar les coses. Jo també tinc mala memòria per oblidar.
ResponEliminacom moltes vegades he sentit "on hi ha hagut foc sempre queden les brases"!
ResponEliminaés una frase que sempre he pensat que està molt encertada
Joan:Si et consola saber-ho, a mi també em passa, de vegades.És que els records sempre queden tan ben amagats.
ResponEliminaXeXu:Costa massa...
jordimasfepesa:Doncs sí,tens tota la raó.I molt ben encertada^-^.
Perquè esborrar les coses no és factible...Van i venen. I com més voluntat tinguem d'oblidar quelcom, més atenció i tensió hi posem...
ResponEliminaXitus: Sí,si.Els pensaments necessiten el seu temps i no marxen d'avui per demà.
ResponEliminaCom més ho vols oblidar més costa
ResponEliminaCesc: EL mètode infalible és deixar passar el temps...però és que aquest també té els seus inconvenients.
ResponElimina