diumenge, 6 de setembre del 2009

Records que no vull...


Oblit...una paraula tan senzilla.
Per què el que volem oblidar ens costa tan?

8 comentaris:

  1. Suposo que els records que van acompanyats d'emocions (bones o dolentes) deixen una empremta més profunda al cervell...

    No sé perquè, però molt de tant en tant, en una d'aquelles nits que no puc dormir, em comencen a venir al cap records de coses que vaig fer malament fa molts anys i les sensacions de vergonya, por, pena, etc, són tant fortes com si tot plegat m'hagués passat ahir...

    ResponElimina
  2. Costa més oblidar que recordar les coses. Jo també tinc mala memòria per oblidar.

    ResponElimina
  3. com moltes vegades he sentit "on hi ha hagut foc sempre queden les brases"!
    és una frase que sempre he pensat que està molt encertada

    ResponElimina
  4. Joan:Si et consola saber-ho, a mi també em passa, de vegades.És que els records sempre queden tan ben amagats.
    XeXu:Costa massa...
    jordimasfepesa:Doncs sí,tens tota la raó.I molt ben encertada^-^.

    ResponElimina
  5. Perquè esborrar les coses no és factible...Van i venen. I com més voluntat tinguem d'oblidar quelcom, més atenció i tensió hi posem...

    ResponElimina
  6. Xitus: Sí,si.Els pensaments necessiten el seu temps i no marxen d'avui per demà.

    ResponElimina
  7. Com més ho vols oblidar més costa

    ResponElimina
  8. Cesc: EL mètode infalible és deixar passar el temps...però és que aquest també té els seus inconvenients.

    ResponElimina