divendres, 25 de setembre de 2009

I miraré cap amunt...

Sense paraules...

10 comentaris:

  1. M'ha recordat aquest post de la Tuti: http://despresdeles10.blogspot.com/2009/09/teories-del-mes-enlla.html

    També parla d'estirar-se a mirar el cel. Fa temps que no ho faig. Sé per què.

    Ich werde an dich denken. Auch.

    ResponElimina
  2. mirar cielos y dejarse llevar ... que imagen mas apetecible de sentir siempre.

    un beso, maria.

    ResponElimina
  3. A mi, no sé perquè, em recorda aquells invencibles gals d'aquell irreductible poblet que només temen una cosa...

    ResponElimina
  4. Si mirar cap amunt és tenir el cap ben alt, que així sigui.

    Que bé recordar encara una mica d'alemany.

    ResponElimina
  5. Clar, cap amunt sempre tot i que plogui, sempre amunt...

    ResponElimina
  6. Xitus:Interessant post aquest de la Tuti.Pot ser ho hauries de provar...sobretot quan és de nit i veus moltes estrelles.^-^

    Sauze:Tienes razón bonita. Es una sensación agradable.^-^ un beso.

    partícula elemental: I què és el que temen? Perdona la meva ignorància...^-^

    XeXu: Almenys de pensament sí,ben alt.
    Ara ja no tinc excusa. Començaré a escriure més en alemany.^-^

    Cesc: Sempre amunt i recordant els que hi ha aqui dalt,encara que faci mal temps.
    Sí, si...^-^

    ResponElimina
  7. Per Tutatis! Per Belenos! Que el cel no els tombi a sobre!

    Astèrix? Obèlix? khe khe khe...

    ResponElimina
  8. partícula elemental:^-^M'agrada.
    - assumpta -: És bonic somiar...

    ResponElimina
  9. Sempre he dut el cap molt alt (potser perquè sóc alt i no quedaria bé enfonsar els muscles i deixar caure el cap) Altaneria? Alguns ho interpreten així. Pot ser...

    ResponElimina