divendres, 12 de juny del 2009

Per què ets tan bo...


Aquesta necessitat de menjar una cosa dolça després de dinar m'és tan difícil de treure-la.
A partir d'avui prou!
S'ha acabat el cafè i el pastís de formatge.
Ets la meva perdició...i em pregunto per què ets tan bo?

4 comentaris:

  1. cal domar les temptacions, deixant-s'hi caure de tant en tant.
    Gràcies per la visita. Jo t'he enllaçat per a seguir-te.

    ResponElimina
  2. felicitats pel blog, és realment bonic. Coses que m'agraden: les imatges de Klimt (ara mateix penjaré la que més m'agrada al meu blog; les fotos de l'espai i les nebuloses, suposo que per això el meu blog es diu així; els àngels, les papallones,... i sobretot l'optimisme que es respira!

    Fins aviat

    ResponElimina
  3. Sense aquests petits plaers la vida decauria bastant. Gaudeix mentre puguis!

    ResponElimina
  4. USD: Molt ben dit,de tant en tant.Jo he fet el mateix.
    Núria Talavera:M´he fet seguidora del teu.Molt dolç...
    Anònim: Tens raó. Que seria de la nostra vida sense aquets plaers...tan avorrida!^-^
    Gràcies a tots per la vostra visita.

    ResponElimina