Aquesta necessitat de menjar una cosa dolça després de dinar m'és tan difícil de treure-la. A partir d'avui prou! S'ha acabat el cafè i el pastís de formatge. Ets la meva perdició...i em pregunto per què ets tan bo?
felicitats pel blog, és realment bonic. Coses que m'agraden: les imatges de Klimt (ara mateix penjaré la que més m'agrada al meu blog; les fotos de l'espai i les nebuloses, suposo que per això el meu blog es diu així; els àngels, les papallones,... i sobretot l'optimisme que es respira!
USD: Molt ben dit,de tant en tant.Jo he fet el mateix. Núria Talavera:M´he fet seguidora del teu.Molt dolç... Anònim: Tens raó. Que seria de la nostra vida sense aquets plaers...tan avorrida!^-^ Gràcies a tots per la vostra visita.
cal domar les temptacions, deixant-s'hi caure de tant en tant.
ResponEliminaGràcies per la visita. Jo t'he enllaçat per a seguir-te.
felicitats pel blog, és realment bonic. Coses que m'agraden: les imatges de Klimt (ara mateix penjaré la que més m'agrada al meu blog; les fotos de l'espai i les nebuloses, suposo que per això el meu blog es diu així; els àngels, les papallones,... i sobretot l'optimisme que es respira!
ResponEliminaFins aviat
Sense aquests petits plaers la vida decauria bastant. Gaudeix mentre puguis!
ResponEliminaUSD: Molt ben dit,de tant en tant.Jo he fet el mateix.
ResponEliminaNúria Talavera:M´he fet seguidora del teu.Molt dolç...
Anònim: Tens raó. Que seria de la nostra vida sense aquets plaers...tan avorrida!^-^
Gràcies a tots per la vostra visita.