Vaig baixar la vista i sense adonar-me'n li vaig mirar el ventre.
La camiseta blanca que portava havia sortit de la cintura dels pantalons i es podia entreveure el seu ventre llis, broncejat i la línia de borrissó negre que conduïa cap al seu...
Amb el cor accelerat vaig mirar els seus ulls.
En Luke es va mirar el seu ventre i em va tornar la mirada en silenci.
No sabia que dir...però de sobte el desig va esclatar dins meu.
Vaig notar els seus llavis sobre els meus. Primer frescos, suaus; després calents, dolços i intensos. Ens vam abraçar. Em feia pessigolles al clatell, enviant-me descàrregues de plaer per tot el meu cos.
Em vaig abraçar a la seva cintura i el vaig atraure cap a mi.
Aquella cosa dura que notava al ventre era el seu membre en erecció.
Vaig tirar el cap enrera, fregant-me amb la seva barbeta.
Mentre em mossegava el contorn dels llavis , em va xiuxiuejar a cau d'orella:
- Calentona..
Així era com em sentia. Poderosa i desitjable.
-Agafa la bossa. Marxem d'aqui.
"La Rachel se'n va de viatge" de Marian Keyes.
Hola Maria ,
ResponEliminaT´he llegit per casualita al blog sense gluten de la Julia ,aihhhhhhh fa tant que no puc llegir de la manera que jo voldria que m' has fet sommiar ,ara que el meu petit dorm i he pogut llegir el teu post amb tranquilitat , m`enrrecordat que a mi m`encanta llegir..... i aquest te bona pinta
Ahh i la músiqueta del Dean Martin gràcies per la bona estoneta
Fins aviat
Petons sense gluten
Benvinguda las pulguitas!
ResponEliminaSi t'agrada aquest,t'agradaran tots els seus.
M'apunto les teves receptes de pastissos! Per llepar-se'n els dits^-^