Somnis de plastilina
I bocins d'optimisme...
diumenge, 24 de maig del 2009
Com un espantaocells...
Sovint em sento com un espantaocells,sempre esperant que passi el que ha de passar.
Mentre tots ja han travessat el riu,encara estic al marge preguntant-me si l'haig de travessar o no.No m'agraden els diumenges i menys
avui
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Entrada més recent
Entrada més antiga
Inici
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada