diumenge, 24 de maig de 2009

Com un espantaocells...

Sovint em sento com un espantaocells,sempre esperant que passi el que ha de passar.
Mentre tots ja han travessat el riu,encara estic al marge preguntant-me si l'haig de travessar o no.No m'agraden els diumenges i menys avui

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada