dimarts, 28 d’abril de 2009

Ahir va ser un d'aquells dies, en què una série de casualitats s'ajunten. I llavors, es produeix un fet impossible que trigarà temps a tornar a passar o no passarà mai més. Un fet que feia tan que l'esperava, però tan...
I la meva reacció , típica de mi, va ser que em pugessin els colors i anar-me'n.Tot el dia me'n vaig penedir d'aquesta situació i me'n penediré tota la vida. ( Ho sé, perquè em conec).
Per què he fugit? no ho sé...Per què he reaccionat així?
Quan vaig arribar a la feina, a la pantalla de l'ordinador em vaig escriure un post-it gegant:
Oportunitats perdudes !!
27-4-09



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada