En dies com aquest que poses totes les teves esperances en els canvis i no surten, prefereixo escoltar bona música.
P.D 1:I demà sant tornem-hi.Buf! aquesta sensació de fàstig no l'hauria de tenir,oi?
P.D 2:je,je oh no!M'he tornat a enganxar a
Friends.
Això de que et costi tant anar a treballar no és bo, no. El mínim és que no sigui una tortura. A ningú agraden els dilluns, però això de no voler de cap manera no és bon senyal.
ResponEliminaÀnims! :-)
ResponEliminaTots i tornem. Quin remei! I si m'apures i encara que també tots ens solem queixar, que hi puguem tornar molts i molts dilluns més...
ResponEliminava, que ja ha passat dilluns!!! un dia menys pel finde!!
ResponEliminaSembla que aquest pais no té remei... ens n'haurem d'anar a les quimbambes!
ResponEliminaJa fa dies que tinc pensat enganxar-m'hi jo també... total, més val riure que el que ens espera no fa gaire gràcia.
ResponEliminaXeXu:El dimarts ja es veu diferent.Adaptació completada.T-T
ResponEliminaDooMMasteR:Danke.^^
Laura:Sempre acabem tornant.^-^
rits :Ja en portem dos de menys...^^
Bitter End:Tot sembla un deja vu.
Violette:Sempre acabes rient.Són tan bons...
Ueeeii, en Van i Friends! Cap dilluns és prou lleig com per guanyar totes aquestes coses bones. Ui, ja som a dissabte!
ResponEliminaUna abraçada, Maria!