diumenge, 24 de juliol del 2011

Es veia a venir...


Les persones som així...de vegades veiem com una estrella s'enfonsa i els que hi poden fer alguna cosa deixen passar el vent.

P.D:Poden retreure totes les seves bogeries,però tardarem a tenir una veu tan singular.
P.D2: M'he atipat dels canvis.Continuaré més tardddd.

11 comentaris:

  1. Aquesta era la meva cançó favorita de l'Amy. De reformes al disseny del blog, eh?

    ResponElimina
  2. La veritat és que a mi no m'agradava tant... queda malament dir-ho ara, oi? Era ella la que refusava la rehabilitació, no? No es pot salvar qui no vol ser salvat.

    ResponElimina
  3. Jo avui encara al·lucinava del video que surt el seu pare de fa temps, que deia que acabaria morint, que era autodestructiva. D'acord que ja era més que major d'edat i que deu ser complicat internar-la sense el seu consentiment, però sentir parlar un pare amb aquest to tan resignat, sincerament no ho entenc. Una família ha de lluitar l'impossible per una persona a qui estima i no donar-ho mai per perdut. Segur que tractant-se d'una persona addicte es poden trobar vies per incapacitar-la i que els seus pares tinguin la custòdia, de fet n'he llegit casos.

    Va morir sola pobreta, això sí que sap greu. Ningú és mereix morir sol, si t'has de morir com a mínim tenir algú que et doni la mà...

    ResponElimina
  4. El més graciós de l'assumpte és que quan s'assebenten que ha mort aquesta pobre noia, ningú demana de què...és més que evident. No es pot anar així pel món per molt bé que cantis...a mi ja em feia com peneta...i ara més, en fi, esperem que estigui millor allà on estigui...

    ResponElimina
  5. unracodemon.blogspot.com25 de juliol del 2011, a les 0:52

    Estic d'acord amb tu.. Una veu singular! I això de retreure.. Em sembla que aqui el més àngel també és dimoni, i ningú està en les condicions per retreure res a ningú.
    No sé perquè es parla tant de la seva vida privada, cadascú té la seva vida i cadascú la viu com vol! Clar, que si ets una estrella, sembla ser que la teva vida passa a ser col·lectiva i tothom pot dir la seva.. A mi em fot més pena aquesta gent que xerra dels altres que no pas l'Amy Winehouse, ells també es quedaràn sols i, a diferència, a ells no els recordarà ningú!

    ResponElimina
  6. m'agrada molt la seva veu..!
    cadascú viu la vida com vol, però és una llàstima que ja no hi sigui.
    m'encanten els "topos" es diuen topos? un bon canvi!!

    ResponElimina
  7. Penso exactament com Barcelona m'enamora. Com pot ser que aquesta mort no s'hagi pogut evitar?
    No ho entenc. És una llàstima molt gran.
    Era una artista. Pot agradar més o menys però la noia tenia molt talent. Això no ho pot negar ningú. I malgrat tot, ha mort massa d'hora i sola. Pobreta.

    ResponElimina
  8. Senia la música com pocs la senten avui en dia. I la veu... fantàstica.
    Una pena, la vida és injusta: ella ha fet i ha desfet fins que ha acabat amb la seva vida amb 27 anys; i d'altres, rapinyen els segons i els minuts que resten de la seva, sabent que els queda poc. Un contrasentit més de tants.

    PD.: m'agrada el canvi de look al blog, enhorabona!

    ResponElimina
  9. De vegades podem estar rodejats de molta gent però que no són gaire bona influència, costa tenir amics de veritat i segur que aquesta noia no en tenia gaires. Es cert també que no podem ajudar si no volem que ens ajudin , però m'imagino que quan estàs enganxat i en aquest espiral de destrucció, si et dona igual estar-te drogant i autodestruïnt vol dir que no tens gaire autoestima i que et dona tot igual i que per tant en el fons igual tampoc vols ajuda. Potser que fos un crit d'auxili i que ningú el sapigués interpretar de la forma adequada. La ment humana és molt complexe i tampoc m'atreveixo a fer afirmacions d'una noia a qui no cones. El que està clar es que segur que no era feliç.

    ResponElimina
  10. Moltes gràcies per les vostres aportacions.Demà us contesto. La veritat és que l'Amy sempre ha despertat diferents opinions...però no cal negar que la seva música és bona, molt bona.

    ResponElimina
  11. Òscar: Sí?A mi aquesta també m'agrada molt,però també "You Know I'm No Good".
    XeXu:Ets sincer.Potser es pot salvar d'altres maneres...
    Barcelona m'enamora:Costa trobar una sortida per aquests casos però crec que hi pot ser.Pel que fa el tema de morir sol...em sembla que això no es pot escollir.
    S.N.:A veure ara els resultats de l'autopsia.Segurament ho diran quan ja no es recordi massa.Si,és una llàstima...
    unracodemon:La fama sempre els posa en el punt de mira de totes les polèmiques.I aquesta noia fa molt temps que ho era per la imatge que donava en els concerts.Aquell era el moment d'ajudar-la!!
    lolita:Sí, una llàstima.^-^Jo també en dic topos...no sé si està ben dit.
    Filadora :No sé perquè han tardat tan a reaccionar. Segur que ells també hi han sortit perdent.
    Xicarandana:És una llàstima.Tens molta raó.^-^
    Natàlia:Completament d'acord amb tu. Segur que no era feliç.^-^

    ResponElimina