La traïció en una mateixa és el pitjor...Encara que el meu cervell negui els dolços quan estic desperta, es rebel·la de matinada i me'ls fa menjar. Sembla ridícul i irònic, però no té fre.
P.D: Oh!Quin descobriment!
La traïció en una mateixa és el pitjor...
Encadena't a la pota del llit! Quina putada carregar-se durant la nit tota la voluntat del dia.
ResponEliminaXeXu:Ho hauré de fer.Això no pot continuar així.^-^
ResponEliminaNina, a viure, que són dos dies... però amb mesura, clar. Si no tenim una mica de màniga ampla amb nosaltres mateixos, amb qui la tendrem?
ResponEliminaXicarandana:És ben cert el que dius. A deixar-nos anar que són dos dies.^^
ResponEliminaI és que intentar dormir amb el run-run de menjar un dolç és dur.
ResponEliminaM'agrada el nou estil del blog que encara no havia vist
Dissortat:jejejeje com m'entens.^-^ Ja et trobavem a faltar...
ResponElimina